Primer de tot he de donar les gràcies al Rafa
Vadillo per montar aquest viatge.
Anar a escalar gel a Sibèria és molt difícil
sense tenir un contacte allà, ja que no hi ha res ressenyat ni cap tipus
d’informació de la zona!
La sort va ser que en una de les edicions del
Rally de Terradets va venir l’Ivan, un noi rus, i va ser quan es van conèixer
amb el Rafa. L’Ivan el va convidar a anar a escalar en gel a la seva zona, a
Sibèria...i com que el Rafa això de descobrir llocs nous ja li agrada, va
agafar amb dos amics i s’he ni van anar. Van ser els primers estrangers en
escalar aquelles cascades, mai abans hi havia anat algú que no fos rus!!
La 1a zona es troba al poble d’Aktash, al sud
de Sibèria, a la República d’Altai. Es troba a la mateixa carrtera que porta a
Mongòlia, a uns 170 km de la seva frontera. A les afores de la ciutat, des de
la mateixa carretera ja es poden veure les cascades; n’hi ha 5, amb una
dificultat que va de III a Vè; la més llarga té uns 300m i la resta està al
voltant dels 120m. Aquí ens vem instalar a l’hotel Rasul que està a la mateixa
carretera a l’entrada del poble.
La 2a
zona es troba a 100km de la 1a, és la Vall de Chulyshman. És una zona remota on
s’accedeix per pistes sense asfaltar on a l’hivern no hi van ni els propis
russos, ja que aquesta època de l’any no té cap interès...excepte si vols
escalar alguna cascada. De fet a l’hivern les temperatures poden arribar a
-40°C!! Però el normal és estar a -20°C, però si tens sort pots trobar-te
temperatures d’entre -5°C i -10°C; que ja és una altra cosa!! Aquí hi ha unes
cabanes on els russos i van de vacances a l’estiu per pescar o fer rafting. El
lloc és molt bàsic; no hi ha aigua corrent, l’aigua s’ha d’anar a buscar al riu,
on 1r s’ha de fer un forat al gel per aconseguir-la!. L’electricitat va amb
generador que el paren a les 21:00. Tampoc hi ha dutxes i
l’wc és una caseta de fusta amb un forat que va directe al terra! Per cuinar,
hi ha una estufa que fa de cuina i de calefacció. Això si, hi ha una
caseta-sauna on aprofitem per entrar en calor i rentar-nos una mica ;). En
aquesta ocasió, al ser un grup prou gran, ens van allotjar en una casa per 13
persones on hi havia una calefacció a base de llenya i ens preparaven
l’esmorzar i el sopar.
Aquí hi ha cascades d’entre III i 6è grau i algunes tenen més de 300m. Algunes d’elles tenen aproximacions llargues.
Per arribar-hi s’ha de volar a Mosú; després agafar
un vol intern d’unes 4h fins a Novosibirsk i d’aquí conduir durant 1000km!! En
definitiva, no queda al costat de casa...
En aquest cas, ja que amb l’Ivan érem 12, vem
optar per llogar una furgo amb xofer inclòs. Com que anàvem fins als topes i
portàvem un remolc amb l’equipatge, no podíem córrer gaire, vem trigar 16h per
recórrer aquests 1000km!! La carretera no és dolenta, però tampoc hi ha
autopista.
El 1r dia el vem dedicar a visitar Moscú i a
la nit ja vem agafar el vol cap a Novosibirsk; que degut a la diferència horària,
6h, vem agafar el vol a les 22:00 i vem arribar a destí a les 8:00.
El Rafa es va encarregar de reservar els vols;
una amiga Russa ens va reservar l’H de Moscú i la resta, tant la furgo com els
allotjaments se’n va encarregar l’Ivan...o sigui que per la resta de companys,
el tema logística ha sigut un viatge molt fàcil i còmode.
De fet, és molt difícil anar aquí pel teu
compte ja que ningú parla anglès i no hi ha manera de poder reservar les
cabanes de Chulyshman. A Aktash si que està més comunicat i l’hotel on estàvem
tenen internet i telèfon, però tampoc parlen anglès...en definitiva, sense
l’Ivan poca cosa hauríem fet...
