dijous, 18 de juny del 2015

LOIRE EN BICI


 
És una ruta que no presenta cap dificultat tècnica i és molt assequible, ja que el recorregut és totalment pla. Però és una ruta que trascorre per uns paisatges molt bonics, ja que en aquesta zona hi ha un munt de castells i de pobles amb un casc antic molt ben conservat. També és ideal per fer-la amb nens petits que pots portar en carros ja que sempre va per bones pistes i no hi ha corriols ni camins estrets.
 
 
 
 
 

En general el trajecte està ben senyalitzat amb cartells i senyals pintades. Tot i així es poden descarregar els traks o, per internet, es poden comprar diferents llibres amb tota la topo, que també es poden aconseguir a les oficines de turisme que es van trobant pel camí. També et poden donar un mapa gratuit que només marca el trajecte, però suficient per orientar-te ja que a l’entrada dels pobles hi ha un cartell amb un mapa amb bon detall i també es poden comprar mapes individuals més detallats per 4€.



On dormir:

Durant el trajecte es van trobant càmpings. Però nosaltres fèiem acampada lliure. A l’entrada de molts pobles hi ha unes zones verdes molt netes i tranquil.les amb taules on es pot parar la tenda. A nosaltres ningú ens va dir res, de totes maneres, plantàvem la tenda al vespre i al matí d’hora ja marxàvem.



 
Avituallament:

A gairebé tots els pobles hi ha fonts i botigues on poder comprar menjar. Moltes fonts no estan al costat del trajecte i s’han de buscar per dintre la població, però són fàcils de trobar sense desviar-se gaire.

Bona part del trajecte va per pistes on hi ha una bona ombra, però no és aconsellable anar-hi a l’estiu ja que les temperatures poden ser molt elevades.

La ruta són uns 800 km, de Nantes a Digoin, però encara es pot allargar mot més, ja que la ruta del Loire forma part de l'Eurovelo 6 que arriba a Estasburg. Nosaltres vem començar a Órleans i vem anar direcció oest durant 3 dies. La part bona és que pots tornar en tren des d’on vulguis ja que el tren va paral.lel al Loira i durant la ruta creues molts pobles amb estació.
 
 
 
 
 
 
 

dimecres, 10 de juny del 2015

FONTAINEBLEAU

Després de pedalar uns dies pel Loira vem acostar-nos a la que deu ser la zona de bloc més famosa d'Europa.

Tot i que l'època més bona per anar-hi és a l'hivern, on la temperatura és la bona per triumfar, si vols blocar una mica, s'hi pot anar gairebé tot l'any, ja que molts blocs estan a l'ombra. Exceptuant els dies de màxima calor de l'estiu!

La primera cosa que ens va sobtar, és el lloc en si mateix, ja que és xulíssim i la segona va ser la quantitat de gent que va a aquest bosc; sort que és molt gran i hi ha infinitat de blocs perquè hi devien haver milers de persones!!! Però no tothom hi va a fer bloc, hi ha un munt de camins ben senyalitzats per poder passejar o anar en bici.

Per anar a les diferents zones es necessita cotxe ja que estan molt separades unes d'altres, però un cop estàs al P hi ha zones on l'aproximació és nul.la i les que s'ha de caminar més hi ha l'opció d'anar-hi en bici.

 
De guies n'hi ha moltíssimes. En algunes només hi ha graus fàcils, altres de mitjana dificultat i d'altres de difícils, o sigui que en funció de la dificultat que vulguis o puguis escalar pots escollir. També hi ha guies on marquen circuits de diferents graus pels diversos sectors. De totes maneres, moltíssims blocs están senyalitzats per una fletxa de diferents colors que t'orienta de la dificultat del bloc: Groc, de 2n grau fins a 3a; Taronja de 3a fins 4a; Blau, de 4a fins 5a; Vermell, de 4c a 6b; Negre a partir de 6b.

Alguns dels llocs que vem visitar:

Les Sables du cul du chien: És un dels clàssics. El paisatge és curios ja que hi ha grans zones de sorra blanca i és com caminar per la platja! Al pàrquing hi ha una Font i està al costat del poble de Noisy-sur-Ecole. Es camina 15 mi.


 


 

Sabots: Està al costat de l'anterior i el P és el mateix. Es camina 5 mi.

 


Cuvier: És un dels més famosos. Està molt aprop de la ciutat de Fontainebleau, a la part nord-oest. A tocar la carretera D607 dirección París. Hi ha un bon P davant mateix dels blocs. l'Aproximació als primers blocs és nul.la.



 





On dormir:

Si vas amb furgo hi ha algunes zones on l'acampada és gratuita, com és el cas de l'Hippodrome de la Solle. I des d'aquí ja pots anar a alguns sectors caminant.
Nosaltres vem anar al càmping Les Prés al poble de Grez Sur Loing. És molt econòmic i tranquil i estàs a 10 mi de la ciutat de Fontainebleau.

CUENCA

És un dels llocs més famosos d’Espanya per practicar l’escalada esportiva. Fa molts anys que s’hi escala i durant  temps va estar molt de moda, sobretot per l’escalada de dificultat. Tot i que hi hi ha moltíssimes vies de vuitè grau el que més abunda és el setè grau i com no, també s’hi poden trobar moltes vies de sisè grau…tot i tenir la fama d’escola dura també s’hi pot anar a escalar bones vies de sisè!
 


Alguns dels sectors més famosos i antics, com el Fortin a la Hoz del Júncar, estan força sobats, també gràcies a la comoditat de l’accés, en molts casos l’aproximació és nul.la o de pocs minuts. Però els sectors on s’ha de caminar uns minuts més o que no són tant atractius a primera vista, com el Merendero a la Hoz del Huécar, les vies tenen bon tacte i s’ha de dir que són igual o més bones que la resta.

l’Estil d’escalada, és en bona part, sobre murs desplomats o molt desplomats de forats, però també hi ha alguna placa tumbada, moltes de verticals, diedres o fissures. Actualment hi ha unes 1500 vies i encara s’està obrint, o sigui que s’hi pot trobar bona varietat de vies!
 
 
 
 

Com que a part de l’escalada, Cuenca és una ciutat molt turística pel seu casc antic i la seva història, s’ha de respectar unes sencilles normes de convivència com per exemple no aparcar de qualsevol manera o dormir als llocs indicats. A la guia ja fan força èmfasi en aquest aspecte. Una bona manera de visitar la ciutat és en bici, ja que ho tenen ben acondicionat per fer-ho.
 
 
 
 
 
 
 

On dormir:

Actualment no hi ha cap lloc acondicionat per les furgos i autocaravanes, però al pàrquing de dalt al castell ho permeten. En un futur el volen acondicionar per poder tirar les aigües negres o poder endollar-te a l’ecectricitat o agafar aigua. En molts P ja hi ha el cartell de prohibit acampar i en molts casos, la Guàrdia Civil ha posat multes. Sinó, a uns 8 kms de la ciutat, en direcció a la ciudad encantada, hi ha un càmping. Nosaltres, com que hi vem anar entre setmana i no era  l’època de més afluència d’escaladors anàvem a dormir a uns kms a les afores en alguna pista forestal i vem estar molt tranquils i ningú ens va dir res, però has de ser discret.

VALDECABRAS:

Aquest sector està a uns 11 kms de Cuenca. Hi ha el sector Nord amb vies dures, gairebé no hi ha res de sisè grau i el sector Sud, que és més suau, tot i que les vies més fàcils que vem veure van ser una de 6a i unes poques de 6b/6b+. Actualment ja hi ha moltes vies i encara s’està equipant moltíssim. A nosaltres ens va agradar molt. L’escalada és més variada i la roca és boníssima igual que les seves vies. I a més a més no hi ha tanta afluència d’escaladors.

 
 
 
 
Un bon lloc on anar a passar una tarda, és visitar la Ciudad Encantada. Està a uns kms de Cuenca i és un bosc on les pedres, degut a l’erosió, han agafat unes formes molt curioses.