La millor època per anar-hi és l'estiu, ja que allà és hivern i l'estació seca, tot i així, millor escalar a l'ombra.
El tipus de roca és granit, en molts dels casos escalada d'adherència, però a les cares nord també hi trobem fissures i regletes. La tònica general, és que els seguros allunyen i en alguns casos, sobretot al parc nacional de Tres Picos, l'escalada és una mica expo. De fet, a la graduació de les vies ja hi inclouen el grau d'exposició i s'ha de tenir en compte que a Brasil tenen la seva escala de graduació.
Per exemple:
D3 5º V (A0/VI+) E2.
D3 Grau de duració de la via.
5º Grau general de la via.
V Grau del pas obligatori més difícil.
(A0/VI+) Grau del pas en artifo/grau del pas en lliure.
E2 Grau d'exposició.
En un E3 ja hi ha trams de 15m sense cap seguro ni possibilitat de posar-ne cap.
El tipus d'anclatges que utilitzen són els anomenats “grampos”. És un tipus d'anclatge únic de Brasil i gairebé totes les vies estan equipades així. Es posen a presió sense sellament fent un forat del 12. No estan homologats per la UIAA, però estan testats a 3500kg amb la P cap avall (no fa palanca, però treballa la soldadura) i a 1500kg amb la P cap amunt (aquí si treballa a palanca i és com els posen). Tot i així en molts casos els ràpels són d'un sol anclatge, però no es coneixen casos en que s'hagi arrancat. Hi ha vies clàssiques, que s'escalen moltíssim, que es van obrir fa 40 anys i encara hi ha els mateixos anclatges i la veritat és que no es veuen gens malament.
Nosaltres vem estar una setmana al parc nacional de Tres Picos i després ja ens vem quedar a Rio ciutat.
PARC NACIONAL DE TRES PICOS
També conegut com Salinas. Es troba a 180km al N/E de Rio. Forma part de la Sierra dos Órgãos la qual conté altres parcs nacionals on també s'hi escala. Al parc hi ha varis refus, però el que està sempre obert i és el més idoni per escaladors és el Refugi Das Aguas. Regentat per Sérgio Tartari i Roxana. Ell és un dels escaladors més compromesos en l'escalada del parc i un dels escaladors brasilers més actiu en quan a obertura de vies i escalades per Argentina.
Més aprop de les parets hi ha un petit refu que porten els guardes del parc que només obren els caps de setmana i un “càmping” on es pot plantar la tenda. Hi ha un rierol per agafar aigua.
Per anar-hi s'ha d'agafar un bus fins a l'estació sud de Nova Friburgo (2h 30mi). Un cop aquí et poden venir a buscar (és la millor opció) o anar en bus fins al centre de la ciutat i després un altre bus fins a Santa Cruz ( 1h 30mi). Llavors només queden 4km de pista per fer a peu o que amb una mica de sort, fent dit, et pugin. El refu queda a la freta, just abans de creuar el riu per 2n cop. No hi ha cartell indicador fins a la mateixa porta!!!
El lloc és sencillament idíl.lic. S'hi respira pau i tranquil.litat, han creat un racó màgic, un petit paradís. El tracte és immillorable!!
Tenen habitacions compartides per per menys de 10€ o una habitació per parelles per poc menys de 20€. Hi ha una cuina comunitaria amb tots els estris i el menjar te l'has de portar. Ells et poden fer pizza i pa i fabriquen cervesa artesanal boníssima! Per comprar s'ha d'anar a Sta. Cruz.
La cobertura de telèfon està molt limitada. Bàsicamant només n'hi ha en algun punt de l'aproximació a les vies, en algun punt de la paret i al cim. I per l'internet s'ha d'anar a Nova Friburgo, per això la millor opció per reservar és via telèfon +552225433504.
Per escalar hi trobem des de parets de fins a 700m, alguna petita zona d'esportiva i bloc. Les aproximacions són llargues i els camins una mica embrossats. És important que el primer dia el Sérgio t'acompanyi per ensenyar-te bé els camins i un bon consell és amagar el material en punts estratègics prop de les parets per estalviar-te arrossegar-lo amunt i avall.
Els principals llocs d'escalada són:
PICO MAIOR
És el cim principal, on hi ha les vies més llargues. L'aproximació és d'entre 1h 30mi a la cara Est i 2h a la Nord.
A la Est hi ha la via clàssica per excelència:
Via Leste 700m D4 5º V (A0/VI+) E3
Via d'una roca boníssima on comença tumbat i va agafant verticalitat a partir de la meitat. Es pot autoprotegir en alguns trams amb el semàfor d'aliens i 3 camalots mitjans. Excepte les dues xemeneies de 15m que no es poden protegir, la 1a és més fàcil i la segona no és tan difícil com sembla a primera vista.
La baixada es fa per la cara nord en 8 ràpels.
Sol Celeste 280m D2 5º V+ E3.
Es troba al Pontão do Sol. És una torre de la cara Est del Pico Maior. Es rapela la mateixa via.
CAPACETE
El cim a la dreta del Pico Maior. És un cim pla amb un munt de vies. L'aproximació és d'1h 30mi.
Via CERJ 400m D3 5º V (A0/VI+) E2.
Una de les clàssiques. Va bé portar un petit joc de friends. La baixada és per una linia de ràpels a la cara Est o rapelar la mateixa via.
Sólidas Ilusões 450m D3 5º V (A0/VI+) E3.
És considerada una de les vies més bones del Capacete.
CAIXA DO FÓSFOROS
A 2h del refu. Sector d'esportiva amb fisures desequipades de fins a 30m. Va bé portar 2 jocs de friends.
RIO DE JANEIRO
És una ciutat on hi viuen 6 milions d'habitants envoltada de parets i selva. La millor manera per moure't és en bus. Amb ells pots arribar a tots els sectors d'escalada. Alguns estan dins la mateixa ciutat!!
Els barris on hi ha més turistes i els que són més segurs són Ipanema i Copacabana que és on estàvem nosaltres.Vem llogar un apartament, que ens sortia millor que l'hotel, molt bàsic i petit, però perfecte per a nosaltres; www.tagarrorentapartament.com.br.
Estàvem a una punta, al costat de l'avinguda Princesa Isabel on hi havia 3 parades de bus que ens portaven a tots els racons. Per si fes falta hi ha alguna botiga de material de muntanya; LECHEN al barri de Copacabana i l'EQUINOX al barri del Centre.
Tot i la delincuència que sembla que hi ha, nosaltres no vem tenir la sensació de perill en cap moment; hi ha moltíssima policia pel carrer. De totes maneres no ens movíem a la nit ni per barris conflictius. Però si vols una mica d'ambient pots fer un tour per les faveles o anar-hi pel teu compte. La favela Rocinha sembla que és segura per passejar-hi, però nosaltre no hi vem anar...
Un dels llocs més famosos per escalar és:
PÃO DE AÇÚCAR:
És un dels llocs més turístics, amb una vista privilegiada de la ciutat. Està a la zona d'Urca,amb guia pròpia. Hi ha un telefèric per arribar al cim que primer fa una parada al Morro da Urka, la baixada fins aquest Morro és gratuita pels escaladors. El següent tram o pagues o baixes caminant pel camí d'aproximació, 20mi.
L'aproximació es fa des de la Praia Vermella. Seguint la pista de l'esquerra, a 350m, surt un camí que puja dret fins el coll entre el Morro da Urka i el Pão de Açúcar. Girant a la dreta en 5 mi arribes a una torre de focos; si continues recte arribes al peu de la cara oest i si vas a l'esquerra baixes a la cara nord.
Via dos Italianos 260m D1 5º V+ E1/2
La via més famosa i la més clàssica. Segueix l'esperó que separa la cara N de l'O. Passa just per sota del telefèric, o sigui que durant una estona seràs l'atracció pels turistes. Via equipada.
Waldo 330m D3 6º VIIa (A1/VIIc) E2
A la cara Nord. Una de les vies més impressionants del lloc. Amb bones fissures, trams desplomadets, adherència i una travessia de regletes amb un bon ambient!! Per poder apretar!! Important anar-hi un dia ennuvolat, sinó el Sol et cou!! Via equipada.
Passaros do Fogo 270m D2 6º VIIa E2.
És una via que la recomanen molt. Però té un gran problema, al mig del 1r llarg hi ha un tram amb forats on hi ha nius d'avespes, anomenades “maribondos”. Són el doble de grans que les que tenim aquí i negres, fan realment por!! Després de baixar-me a fondo des d'un grampo una noia local ens va dir que són molt perilloses!!!
TIJUCA
És una zona molt àmplia amb guia pròpia amb 3 zones diferenciades. Es troba als afores de Rio, però s'hi pot anar amb bus urbà. Per anar a la zona C, de lÁrea da Pedra da Gavea vem anar amb bus fins a Säo Conrado, just davant lEstrada das Canoas. Aquí un bus petit et porta fins a l'entrada del Caminho da Pedra Bonita on hi ha una garita del parc i on surt la carretera que et porta a la zona de parapents Võo Livre.
És una zona molt selvàtica on els camins estan molt poc marcats. En la primera visita és recomanable anar amb temps de sobres i començar per un dels sectors més pròxims a la carretera, així pots prendre vistes del lloc i orientrar-te. Nosaltes no vem tenir sort i les parets estaven molles!!!
CORCOVADO
Es troba dins la zona de Tijuca, però està enganxada a la ciutat. Hi trobem una de les vies més clàssiques de Rio:
K2; 140m D1 4º V E2.
És una via curta i fàcil en bona roca amb alguna fissura i placa. Té unes vistes de la ciutat impressionants. Arribes als peus del Crist Redemptor.
Hi ha més vies i més llargues, però moltes són en artificial o molt dures i exposades.
Per accedir al sector del K2 s'ha d'anar en bus fins la parada de les furgos que et pugen al cim i pagar l'entrada corresponent. (Al cim només s'hi pot accedir en furgo o en tren cremallera). D'aquí caminar 800m fins un revolt molt marcat d'on surt un camí que va per la base de la cara nord i que ens portarà, en pocs minuts, a peu de via. Per baixar pots agafar les furgos amb el preu de l'entrada.
MORRO DA BABILÔNIA:
Aquesta paret es troba darrera del funicular que puja al Pão de Açúcar. Per accedir-hi s'ha d'entrar per la porta pels funcionaris que està 30m a l'esquerra de les taquilles i s'ha de portar un document amb foto que t'identifiqui, que te'l tornen quan surts.
És una de les parets més escalades de Rio i potser del país!! Ja que les vies no són dures ni expos, però són molt bones i en una roca excel.lent. Gairebé totes amb escalada de placa d'adherència.
Vem escalar Ricardo Prado 205m D1 3º VI E1/E2
PARED DE LOS ÁCIDOS:
Sector d'esportiva situat a l'esquerra del Morro da Babilônia. S'hi accedeix des de la Praia Vermella fent una grimpada de III de 60m, hi ha 4 grampos, i finalment es travessa un petit bosc. Aquest sector va ser de referència en el seu dia ja que hi ha algunes de les primeres vies de dificultat de Brasil, però actualment està força deixat i tant les vies com el peu de via no estan gaire nets.
PLATÔ DA LAGOA
Sector d'esportiva situat al mig de la ciutat, al costat de la Lagoa, llac d'aigua salada situat darrera del barri d'Ipanema. Aquí s'hi va celebrar un dels primers campionats d'escalada de Brasil. La part dolenta és que hi ha vies amb cantos picats, la bona és el peu de via comodíssim que està encimentat.
NITEROI
Es troba a l'altra costat de la bahia. Té guia pròpia. Per anr-hi es pot agafar un ferry que triga uns 15 mi o en bus que triga 30mi. Un cop a l'alatra costat s'ha d'agafar un bus que et porti a la platja d'Itacoatiara. D'és d'aquí podem accedir caminant als diferents sectors.
-Morro de Tucum: Vies de varis llargs i alguna d'esportiva. A tocar de la platja.
-Bananal: A 20mi des de l'entrada del parc que es troba a la dreta del Morro de Tucum. Escalada esportiva i bloc. El lloc és molt xulo, però l'equipament està malmès per la corrosió.
-Torso Montenegro. Sector de bloc dins l'urbanització. Es troba just on hi ha una plaça amb el mateix nom. D'on et deixa el bus anar pel carrer de la dreta en direcció a la platja. És el sector més freqüentat pels escaladors locals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada