És un racó poc frequentat on hi predominen les vies d'escalada neta. Recentment s'hi van obrir vies totalment equipades amb parabolts i poc després les van desequipar. Des de que es van començar a obrir les primeres vies, sempre s'ha seguit la linia de l'escalada d'aventura i es vol intentar que es segueixi amb aquesta ètica. També és un lloc que millor no es massifiqui ja que perdria part del seu encant. Recordar que des de l'1 de desembre al 30 de juny no es pot escalar per nidificació. Per tant l'època d'escalada és curta ja que la paret està orientada a sud i a l'estiu és imposible escalar-hi
Per accedir-hi hi ha dues maneres:
1- Si tens 4x4 o un cotxe que no t'estimis gaire, des de Huesca, agafar la pista que va al refugi de Peña Guara passant pel Salto del Roldan i que va al pantà de Belsué. Un cop al refu, baixarem unes escales fins a la presa d'on surt un camí/pista que va planejant i passant túnels; després de varis túnels, passat el més llarg, hem d'agafar una vira que puja en diagonal per sota d'una paret desplomada que es va convertint en la paret de Cienfuens. El camí ressegueix tota la base de la paret.
2- Des de Huesca agafem direcció Sabiñanigo pel Monrepos; agafem direcció Arguis i seguim cap a Belsué. Uns quilometres després del poble arribarem al pantà de Belsué. Si no està ple del tot, podem aparcar en un prat que trobarem a la dreta, 200m després de passar un P i uns contenidors. Creuem la riera i seguim el camí cap a la dreta que planeja fins a la presa i despés ja seguim el camí dels túnels.
Si el pantà està ple, haurem de conduir 1km més, on poc després de passar un pas canadenc podrem aparcar al costat de la carretera. Veurem un cartell indicateiu dels "Acantilados de Cienfuens"; seguim el camí que creua la riera per un pont i ja només cal caminar de pla fins la presa.
Nosaltres vem seguir els consells dels locals i vem començar per la via més asequible de la paret, la Directa Osborne, 200m, 6a+. On s'ha de destacar el 1r i sobretot el 2n llarg; una fissura de roca boníssima pràcticament desequipada. Cal portar joc de Friends fins el 2, opcional repetir algún número mitjà, joc d'aliens i tascons. Hi ha uns grans boixos a peu de paret. Visible la primera R que queda molt baixa sobre una repisa. Visible la fissura del 2n llarg. Molt recomenable.
El segon dia vem escalar la via Kundalini, 200m 6a. Destacar el primer llarg de diedre fissura totalment desequipat. Els primers metres la roca no és molt bona. El segon llarg també és molt bo, un flanqueig amb bon ambient!! Cal portar Friends fins el 3'5 repetint del 0'5 al 2, joc aliens i tascons. Trobarem la via on la paret canvia una mica d'orientació. Diedre vermell molt característic. Molt recomenable.
Les dues vies ens van agradar molt i no s'ha de menyprear al veure la graduació, en les dues s'ha d'escalar!!...per mi són més durs els dos primers llars de la kundalini que els de l'Osborne.
Per baixar només cal caminar una mica en tendencia a la dreta fins arribar al refu. Hi ha trams amb camí i trams que l'has de buscar entre els boixos i garrics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada