dissabte, 28 de març del 2015

CARA EST MONT BLANC DE TACUL


En aquesta paret hi ha un munt de goulottes que, quan estan en condicions, és una opció molt bona i còmode per disfrutar de l’alpinisme de qualitat. La part dolenta és que quan estan bé es pot massificar una miqueta.


Per la logística hi ha diferents opcions:

1-Pernoctar al refugi Cosmiques.

2-Amb tenda, en zones molt pròximes a la paret.

3-Pujar amb els primers telefèrics i anar cap a la via escollida.

Les tres opcions són bones. La pega de la 3ª és que segur que tindràs cordades al davant…

I per baixar, la millor opció, és amb esquís per la Mer de Glace fins a Chamonix o Montenvers si no hi ha prou neu.
 
 
 

Nosaltres vem escollir anar amb tenda. La vem parar just a sota de la punta Lachenal, ja que és un lloc segur i queda arrecerat del vent. La part bona és que estàs molt aprop de les vies, la dolenta, és que a la baixada portes molt pes i no pots disfrutar tant. Vem posar el despertador a les 4 de la matinada els dos dies i al Supercouloir  ja no vem ser els primers a entrar a la via. La gent que venia de Cosmiques anava una hora abans que nosaltres!! 
 

Les vies escollides van ser:

Supercouloir, 800m, M6, V+, 5c.

Una de les vies més clàssiques del massís! Si fas fins al final del couloir són 500m i rapel.les la via; sinó hi ha l’opció d’anar fins el cim del Tacul a través de campes de neu i algun corredeor, calcular 3 o 4 hores més d’escalada i baixes caminant per la normal. La nostra intenció era rapel.lar, tot i axí no vem poder acabar el couloir, ja que feia vent i com més amunt estàvem, més fort era i a -10ºC vem acabar glaçats!! Per sort als dos primers llargs estàvem al Sol. La gracia d’aquesta via és que hi hagi l’entrada formada, que no sempre és així; sinó hi ha l’opció d’entrar per la dreta, pel pilar Gervasutti en dos llargs de roca de 5c. Nosaltres vem trobar l’entrada formada, que es tracta d’un fil de gel de dos llargs d’M6, que en el nostre cas, es podia protegir amb cargols, els friends queden molt bé i hi ha algun que altre pitó. És on es concentra la dificultat de la via. Això si, quan està en condicions hi va molta gent. Aquell dia vem ser 4 cordades i al dia següent n’hi havia 4 més. 1h d’aprox des de la tenda. Via molt recomenable!
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Gabarrou-Albinoni, 500m, III, IV+.

Una altra gran clàssica, més fàcil, però molt xula. Aquí si que vem ser els primers a entrar a la via i al darrera van venir dues cordades més. Primer s’ha de fer 300m de campa de neu amb algun ressalt fàcil de gel; les reunions estan a la dreta. Després venen 4 llargs de gel. La via es rapel.la tota. Aquest dia estàvem a -20ºC, però com que no va fer vent, vem estar molt bé. A la campa d’entrada hi entra el Sol. 1/2  hora d’aprox des de la tenda. Molt recomenable.
 
 
 
 
 

En les dues vies es pot anar amb esquís fins al con d’entrada. Com que vem trobar neu dura, vem anar caminant des de la tenda.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada