La principal zona d’escalada és Arenales; és una zona
d’escalada d’alta muntanya, el refu està a 2500m i sempre s’escala per sobre!
Però té la particularitat que s’hi pot arribar amb cotxe per pista forestal; ja
que hi ha un pas fronterer. Amb un turisme s’hi arriba bé. Es pot aconseguir
una guia per internet; “escaladas en Mendoza”.
Per anar-hi, s’ha
d’agafar la ruta 40 fins a Tunuyán, 135 km al sud de Mendoza. D’aquí anar
direcció a los Sauces i Vista Flores fins al poble del Manzano Histórico.
Llavors comença la pista forestal de 12.5 km fins al refu Portinari. Aquest
refu és propietat de la Gendarmeria Nacional i sempre hi ha militars. Quant hi
arribes t’has de registrar i t’agafen les dades; cal portar el passaport i
també et registren el cotxe, motxilles, bolsos…o sigui que millor no portar
substàncies prohibides! Per escalar a les primeres parets es pot aparcar abans
del recinte del refu i pujar directament a la base de la paret; suposo que
llavors no cal registrar-se…
Nosaltres estàvem instal.lats a San Rafael, concretament a
les CABAÑAS AITUE, al punt quilomètric 19 de la carretera del Valle Grande; ens
van tractar molt bé i hi vem estar com a casa. Aquesta època, al ser temporada
baixa s’hi està molt tranquil, molts càmpings estan tancats i es pot negociar
el preu! Des d’aquí trigues una mica més de dues hores fins al Manzano
Historico.
Molt aprop d’aquí hi ha alguna zona d’escalada esportiva. No és un gran sector per anar-hi expressament, però si estàs per la zona val la pena anar-hi.
El gran atractiu d’aquesta zona és el Cañón del Atuel, que
el comparen amb el Gran Cañon del Colorado…tot i que és força més petit, però
es mereix una visita. Es pot recórrer en cotxe per una bona pista d’uns
45km.
Si no es disposa de vehicle propi es pot contactar amb Yagua
que té servei de taxi i et pot pujar amb furgo des del Manzano.
Està permès acampar; nosaltres ens vem instal.lar al costat
de la carretera al pàrquing que es troba 1km després del refu, on hi ha un
petit pont que creua el riu. Sinó, des daquest punt, surt un camí que en 1km,
en direcció a la vall Cajón de los Arenales, et porta fins a un refu lliure
propietat del Club Andino Tupugato; als voltants d’aquest refu també s’hi pot
montar la tenda; hi ha bons planells i també hi neix un petit rierol.
L’escalada és sobre granit, en molts casos per plaques
equipades, però amb moltes vies d’autoprotecció per fissures.
La millor època per anar-hi són els mesos de desembre a
març. Nosaltres vem estar-hi a l’Abril i ja és una mica tard; però tot i que ja
hi havia nevat es podia escalar a gairebé totes les parets, això si, al Sol.
Nosaltres hi vem
pujar per 3 dies, però només en vem escalar 2 ja que va entrar mal temps
amb neu. Vem escalar a la zona de la Muralla de la Mitria; a les agulles més
altes hi feia massa vent…una llàstima! Aquí hi ha una bona colla de vies de poc
més de 100m amb una roca de molt bona qualitat, però amb un tacte una mica patinós que costa
adaptar-s’hi. També hi trobem varis sectors d’esportiva. L’aproximació es pot
fer des del refu per un camí que puja directe a peu de paret o des del lloc on
vem acampar per un camí còmode que va en diagonal.
Molt aprop d’aquí hi ha alguna zona d’escalada esportiva. No és un gran sector per anar-hi expressament, però si estàs per la zona val la pena anar-hi.
Continuant direcció sud per la Ruta 40 volíem escalar al
sector de Cascadas de Manqui Malal, però quant hi vem arribar ens van informar
que està prohibit escalar-hi ja que hi ha hagut varis desprendiments i si hi
hagés algun accident, al ser un terreny privat, els propietaris podrien tenir
problemes. O sigui que vem continuar el nostre viatge cap al sud conduint
durant 2 dies mé fins a Bariloche…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada