VERCORS

Vercors és un parc nacional situat molt aprop de Grenoble. Nosaltres vem estar a la zona de Presles. S’ha d’agafar la sortida 9 de l’autopista A49. Hi ha diferents sectors amb moltes parets tant d’esportiva com de varis llargs. Hi ha diversos pàrquings per anar a les diferents parets. Nosaltres vem estar al pàrquing del guîte “entre ciel et pierres”, és una zona molt tranquil.la per dormir i on hi ha un wc públic. Per arribar-hi s’ha de trencar a la dreta, 1km abans de Presles, direcció Le Charmeil i un cop aquí, cap a Adrien.

Per agafar aigua, hi ha una font al poble de Presles.

Des d’aquí podem anar a varis sectors:

Triangle de Choranche:

Hi trobem la via Pilier Choranche. Via força equipada. Cal portar el camalot de l’1 i del 2. i unes 22 cintes pel llarg d’AE. La via té dues parts molt diferenciades, la primera meitat és de roca boníssima i amb el grau dintre la normalitat, en canvi la segona meitat la roca patina i el grau està recollat!! Però tot i així la via és molt bona i recomenable.

Per accedir-hi s’ha de seguir el camí que porta a la Rampe de Choranche. Passem per davant del guîte, llavors deixem a la dreta el camí que va cap a Daladom i seguim recte fins un coll on el camí comença a baixar fins un esperó on trobarem uns cables que ens ajudaran a baixar fins a la base de la paret. Un cop a baix caminarem 10mi cap a la dreta per la base de la paret. La via comença a l’esquerra d’un gran desplom.

Daladom:

Sector d’esportiva amb vies que van del Vè al 8b. Escalada majoritàriament en placa, però també hi trobarem fisures, diedres i alguna chorrera.

Pilier Digitibus:

Sector amb vies de varis llargs, on a la base de la paret hi ha un sector d’esportiva. Per accedir-hi, s’ha d’anar direcció al sector Daladom i poc abans d’arribar-hi trobarem un camí a la dreta amb un indicador. Aquests sector també s’accedeix per dalt i abans de la primera via trobarem els ràpels que ens duran a la base de la paret.

Paroi Rouge:

Situat a la dreta del Triangle de Choranche. D’aquí en recomanen la via Droit Chemin. Per accedir-hi hi ha dues oppions. Baixar per la Rampa de Chorange i ja trobem les primeres vies o fem els 6 ràpels de la via Tatachat.

A la paret del davant hi ha la via Liberté. És el sostre més gran del Món escalat, o així ho era fa uns anys. Per accedir-hi s’ha d’anar direcció Choranche i aparcar a la central hidroelèctrica de Bournillan. D’aquí surt un camí que ens durà a la base de la paret en 30mi. La via està a la dreta d’una gran cascada d’aigua.

SARDENYA

He de començar recomenant aquest viatje. M'ha sorprès molt gratament el tipus d'escalada i la qualitat de la roca. Hem fet un viatge curt y per aquesta raó, no ens hem mogut gaire i ens hem quedat per la zona del golf d'Orosei.

Hem optat per anar-hi amb furgo, embarcant-nos des de Barcelona, amb Grimaldi lines, en total 410 euros per 2 persones. En principi no hi ha pegues per dormir amb furgo, però al plató de Golgo està prohibit. Està ple de cartells redordant-ho!! Sinó hi ha un càmping o un hotel. Al maig encara es pot escalar al Sol, però al juny és impensable!!

El nostre objectiu era fer via llarga. Com que el ferry arriba a les 10 del matí, vem anar cap a Cala Gonone, on hi ha una paret que es diu La Poltrona i té una aproximació de 5 minuts. També hi ha sector d'escalada esportiva. Just abans de Cala Gonone ja es pot veure la paret a l'esquerra, al damunt d'una zona esportiva. Les vies són de 4 llargs com a màxim i de placa boníssima de gotes d'aigua. Aquí vem escalar Deutsch Wall i Il Amico Enzo.

Després vem anar cap a Cala Goloritzè, concretament a escalar l'Aguglia per la via Sinfonia dei mulini a vento, és l'única via d'aquesta estètica i impresionant agulla que està semiequipada. És una gran clàssica que segueix una linia de fisures, diedres i xemeneies. Nosaltres portàvem des de l'alien groc al camalot nº 1 i tascons. Per accedir-hi s'ha d'anar fins al poble de Baunei i d'aquí pujar al plató de Golgo. A part de no poder-hi dormir no es pot aparcar a la pista que ens acosta al sector. La millor opció és pagar els 4 euros que costa deixar el cotxe al càmping que hi ha al final de la pista. D'aquí seguir el camí direcció a cala Goloritzè, 1 hora. També es pot accedir en barca des de Cala Gonone. El lloc es mereix una visita, és espectacular!!!!

Per aprofitar l'estada en aqauesta zona, vem anar a la Punta Giradili, escalant la via Mediterraneo. És una via oberta per baix i va ser la primera en aquesta paret. És obligada 6b i segueix unes plaques de gotes d'aigua que en alguns trams s'ha de lleguir molt bé, ja que els parabolts allunyen força!! Per accedir-hi s'ha de seguir una pista a la dreta en un revolt molt tancat d'esquerres a l'inici del plató. Després de passar un gran dipòsit d'aigua anirem a la dreta per una pista que primer baixa i després de planejar un tros torna a pujar i al final d'aquesta pujada girem a la dreta i aparquem aquí. Travessem una porta, entrant en una finca privada i abans d'arribar a un corral que està sota una paret agafem el camí a la dreta que ens portarà a la base de la paret i a una corda fixe per arribar a l'inici de la via. 30 minuts.

L'endemà vem anar a fer escalada esportiva a Cala Fuili. Està al costat de Cala Gonone. S'aparca el cotxe a 5 minuts dels sectors. Aquí trobem vies des de 5è a 8b i des de plaques a desploms amb xorreres. Hi ha diferents orientacions i alguna via de 3 llargs.

A la tarda vem fer una visita a Cala Luna. Caminant hi ha 1h 15mi des de Cala Fuili. La tornada es pot fer amb barca per 10 euros. I si el que vols és comoditat, fan preus especials per escaladors; 8 euros anada i tornada des de Cala Gonone.

TALEMBOTE

Escola d’escalada esportiva i paret en artifo, semiequipat i equipada.

Zona situada al Riff marroquí, molt aprop de Chefchouen.

Si vas amb cotxe, la millor, opció és travessar l’estret des d’Algeciras a Ceuta. Un cop allà, agafar l’autopista (1 euro) direcció a Tétouan. Un cop aquí, seguir la circumval.lació direcció Tanger; després de travessar un munt de rotondes, se’n troba una on està indicat Chefchouen a l’esquerra. Seguir aquesta carretera fins uns 12 km abans de Chefchouen; on trobarem una cruïlla ben marcada a l’esquerra. Dirigir-se cap a Oued Laou; el nostre destí està a uns 18 km d’aquí. Passarem la presa d’Ackchour i a la cruïlla de Llahermane hi ha l’alberg Rueda. Més o menys 2h.

Important portar la tarja verda del cotxe, sinó no pots entrar al país.

DORMIR:

Hi ha 3 opcions.

1-Alberg Rueda. És econòmic i força auster. El menjar és bo, però justet, però el tracte és molt bo. Està regentat per l’Abdul, i tant ell com la gent que hi treballa són molt amables. Però no esperis llits supercòmodes ni dutxes impecables!! 10 euros, dormir i sopar.

2-. Alberg Caiat. Regentat per un portuguès. És més car, costa el doble! Però està en més bones condicions.

3- Amb furgo pròpia. Pots dormir al mateix pàrquing del Rueda. És tranquil i segur i pots agafar electricitat de l’alberg. I si vols, hi pots prendre te o sopar.

Per anar als sectors va bé tenir cotxe, tot i que s’hi pot anar a peu, però algun d’ells s’hauria de caminar una bona estona!!

Algun està a la mateixa carretera i el que no, s’ha de caminar 20mi. El cotxe es pot deixar bé al costat de la carretera i fins a dia d’avui, és segur! La gent que viu a la zona és tranquil.la i amable. No t’atabalen ni et venen a demanar res. Quan estàs escalant, es limiten a mirar-te uns minuts i continuen el seu camí.

SECTORS D’ESCALADA:

Hi ha força varietat d’estils.

Pinchos:

Algunes xorreres, Pinchos morunos. Gotes d’aigua i regletes que tallen, La puerta de Alá o Agricultor.

Ratas:

Desplom, generalment amb bones preses, Ratata o Na 3 Hodiny.

Kozy:

Algun diedre, Kaout. Alguna fisura, Taghia.

Kefi Shop:

Estalactites i placa, Bissmilan. Placa amb xorreres i romos, Taternik.

En tots aquests sectors, la roca és bona i les vies estan força netes.

En quan a les vies llargues, la majoria són d’artifo. Però n’hi ha alguna d’escalada en lliure semiequipada i una fricada de 450m, Àfrica, cosida de parabolts. La ressenya del desnivel la posen com a 6c+ obligada, però en realitat és 6a+ com a màxim. La via és recomenable, amb un 1r llarg de 7aboníssim!!  L'aproximació va d'1h a 1h 30mi depenent de si et perds més o menys.

VERDON

El Verdon es troba al sud-est de França, al nord de Marsella. Per aquesta gorja hi passa el riu Verdon, on s’hi pot practicar barranquisme i més al sud hi ha el llac St. Croix on es pot remar o simplement banyar-se. El punt més cèntric per montar el “camp base” és el poble de La Palud. Aquí hi ha varis bars i restaurants, supermercat, botiga d’escalada, gasolinera i 2 càmpings, el que hi ha a l’entrada nord és molt sencill, però acollidor i econòmic, on t’hi pots dutxar si estàs acampant amb furgo pels voltants del poble; a la part sud hi ha una bona zona tranquila per dormir, amb wc públics i un parc amb taules.
Pel que sembla, als pàrquings dels diferents sectors està prohibit acampar.
Des d’aquí, podem accedir, amb cotxe, als sectors d’aquesta banda de la gorja entre 15 i 35 minuts. Per anar a l’altra costat s’ha de fer una bona volta per la carretereta que voreja tota la gorja; per alguns sectors es triga 1h.
La millor època per escalar és la primavera i tardor. A l’estiu fa una calor infernal, però aquest any passat es va poder escalar el juliol amb una temperatura molt agradable.

Aquesta gorja, amb parets de 300m d’alçada, va ser famosa per ser una escola d’escalada esportiva de dificultat pionera a Europa. Algun d’aquests sectors, s’hi accedeix rapelant des de dalt de la paret, per escalar, només, els últims metres!! Per tant, estàs fent esportiva amb un pati de més de 200m als teus peus!!
A part de l’escalada esportiva hi ha un munt de vies que segueixen tota la paret. La tònica és escalada per plaques de calcari boníssim amb les típiques gotes d’aigua, equipades amb parabolts. També podem trobar vies semiequipades que busquen les fisures

La carretera que ens porta als sectors, hi trobem una serie de miradors, on hi acaben moltes vies i d’aquí, els turistes contemplen la gorja i els escaldors. De totes maneres, s’ha d’evitar escalar aquestes vies perquè estan SOBADÍSSIMES, al igual que algunes clàssiques com La Demande o Ula. Aquesta última, ens van dir, que havien tret alguns parabolts, i ho haurien d’haver fet abans, així no s’hauria sobat!! Ja que les vies més repetides són les poc obligades i totalment equipades. Si el que es vol, és escalar vies on la roca no estigui polida, hi ha diferents opcions:

Vies equipades a partir del 2000, com:

Serie Limitée 7ª (6b obl). A la dreta de la paret del Duc. Per accedir a aquesta paret s’ha de creuar el riu amb tirolina.

Alix Punk de Vergons 7b+ (6c obl). Impressionant via amb plaques tècniques, desploms i “xorreres”. Situada a la part central de la paret del Duc.

Tandem pour une évidence 6c. Espectacular linea que segueix un esperó on podem trobar plaques tècniques, diedres i un llarg increible de 6c de fisura lleugerament desplomat. Molt recomenable.

Les deux pieds dans le pas 6ª+ . Bona via per entrar en contacte amb l'estil d'escalada del Verdon.

Vies semiequipades com:

Les caquous 6c.Boníssima linia de fisura. Per accedeir-hi s’ha de rapelar la via.

CANADÀ

Aquest és un destí per gaudir de l’escalada en gel sense estrés. Però també és un lloc on has d’estar disposat a fer molts km en cotxe per poder escalar, ja que, on dorms i entre sectors hi ha molta distància.
A diferència dels Alps o el Pirineu, on hi ha carreres per arribar primer a les cascades, aquí hi ha molt poca gent. Sempre pots trobar algú davant i hagis de canviar de plans, però no és molt freqüent, exceptuant cascadses, com Polar Circus, que sempre hi ha alguna cordada, però tot i així, aquesta cascada es pot escalar amb cordades al davant, ja que hi ha moltes campes de neu entre ressalts. Per altra banda, si el risc d’allaus és alt, hi ha molt poques cascades que es poden escalar sense córrer perill i llavors si que hi ha gent a les poques cascades escalables!! Per altra banda, és probable que en una zona hi hagi risc d’allaus 4 i en altres zones sigui nul, ja que entre les diferents zones d’escalada hi ha molts quilòmetres de distància.

Entre Banff i Jasper (300 km!!), és on hi ha més concentració de cascades.
Banff està a 2h de Calgrary per la Canadà Trail 1. Aquí s’hi troba de tot, supermercats, botigues de souvenirs i muntanya, restaurants, bars… Una opció per dormir, és en Hostels, www.hihostels.ca, no són barats, però és l’opció més econòmica, 33$ per nit i persona. Hi ha habitacions compartides amb dret a cuina. Són grans i acollidors.

A Banff hi trobem el sector The Trophy Wall amb la famosa trilogia de cascades: Terminator, The Replicant i Sea of Vapors. Tenen uns 150m i la graduació va de 5+ a 7. En aquesta època The Terminator no tocava el terra, pot estar anys sense formar-se del tot. La que estava millor era The Replicant, amb un primer llarg de 6è. I Sea of Vapors tenia el 1r llarg molt difícil amb passos de mixte, i després bon gel fins a dalt. No es formen cada any i tens una aproximació d’unes 3 hores, si hi ha trassa!!

Hi ha clàssiques com Professors WI 4, amb 1,5h d’aproximació.

A poca distància, a l’estació d’esquí de Sunshine, hi ha Bourgeau Left-Hand 185m IV, WI 5. Hi ha 1h d’aproximació des del pàrquing de l’estació d’esquí.

Després ens vem instal.lar a Lake Louise. A 60km de Banff. És un poble molt petit on hi ha un hostel.
Des d’aquí pots anar a molts sectors per la carretera que va a Jasper que està a 200km. S’ha de tenir en compte que entre aquests 2 pobles no hi ha gasolinera ni cap altre població!! Molts dies fèiem entre 1h i 2h de cotxe per arribar als sectors.

El sector més important és el Weeping Wall Area, a 1,5h de cotxe, amb vies com:

Polar Circus 700m V, WI 5. L’aproximació són 10mi i per escalar-la i baixar 8h.

A dins la Polar Circus hi ha The Pencil WI 6, però es pot fer molt poques vegades. A la mínima es trenca la columna!!

Central Pillar 180m III, amb cascades que van de WI 3 al WI 5+. L’aproximació són 5mi.

Weeping Pillar 170m V, WI 6. Per arribar-hi, primer s’ha d’escalar el Central Pillar i caminar 30mi per una campa de neu.

Si fem 30mi més de cotxe trobem la maquíssima Curtain Call 125m IV, WI 6. 45mi d’aproximació.
En el llarg difícil, s’ha de superar un desplom de gel per passar d’una columna a les cortines que venen de dalt. Nosaltres la vem trobar amb molt bon gel i el desplom no era gaire gran.

Més aprop, a 1h de cotxe, hi ha diferents sectors com:

Murchison Falls 180m III, WI 4+. 1h d’aproximació. Nosaltres vem fer l’entrada per But, My Dady’s a Psycho! WI 5+. Normalment hi ha poc gel, però la vem trobar molt ben formada i per tant, més fàcil de 5+.

Transparent Fall WI 5. amb 1h d’aproximació. La curiositat d’aquesta cascada és que la part de dalt de la columna és de gel transparent i veus passar l’aigua pel darrera.

A 30mi amb cotxe hi ha el sector Mount Dennis, amb diferents cascades que van de WI 4 a WI 6. Totes elles tenen noms de cerveses i l’aproximació va de 15 a 30mi.

Al mateix Lake Louise hi ha una cascada, Louise Falls 110m II, WI 5. L’aproximació és de 30mi vorejant el llac. Aquí sempre hi ha gent, ja que és molt còmode d’anar-hi i pots baixar caminant o rapel.lant d’arbres.

Una altra gran zona d’escalada és The Ghost Valley. Es troba a 1h de Calgary, però es necessita 4x4, sinó s’ha de caminar entre 2h i 4h, ja que la carretera és una pista amb neu i s’ha de creuar el riu varies vegades. Amb 4x4 arribes fins a la base de les primeres cascades.
Nosaltres vem aprofirar que estàvem instal.lats als afores de Calgary, a casa d’uns amics que tenen 4x4.

La primera cascada que es troba és Good, Bad, Ugly 45m II, WI 5+



Les limitacions que es poden trobar a les Rocalloses són:
-Una gran nevada que deixi el risc d’allaus a 4, llavors hi ha molt poques cascades escalables.

-Que entri el Chinook. És un vent de sud que fa pujar les temperatures a 15 graus positius i si dura uns dies, cauran moltes de les cascades verticals.