diumenge, 23 de desembre del 2012

KOH PHI PHI - TAILANDIA

Aquestes illes són famoses per les seves platjes paradisíaques d’aigua cristal.lina i en part
perquè és on es va grabar la pel.lícula, “La Playa”.

Molta gent va aquí per practicar el submarinisme, alguns per relaxar-se, d’altres hi van per la festa; quan arriba la nit la gent va pel carrer bebent cubates en galledes i els bars o pubs estan oberts fins la matinada; i uns pocs hi van per escalar.


Per anar-hi des de Bangkog, voles a Krabi o a Phuket, com vem fer nosaltres. Només de sortir de l’avió ja t’estan atossigant que els hi reservis el taxi i el ferry fins a les illes. El millor és passar d’ells i agafar el bus que et porta a la ciutat i un tuk tuk fins el port, és ràpid i molt més econòmic, 2€/persona. Un cop al port pots comprar el bitllet de ferry. Si compres el bitllet només d’anada, un cop en marxa, et volen vendre el de tornada , millor no comprar-lo, ja que un cop a l’illa pots comprar bitllets a molts destins i més econòmics.

Quan arribes, si no tens lloc reservat per dormir, hi ha varis panells on s’anuncien diferens guest houses o bungalows, amb varietat de preus. En cada lloc hi ha una gent que t’orienta i et fa la reserva. És una mica cahòtic i atabala una mica, però és molt efectiu i molt pràctic. És important agafar una habitació apartada de la platja i del centre, sinó és impossible dormir amb la festa nocturna que hi ha. És un lloc petit, caminant 10mi ja estàs a la periferia.


Hi ha varis sectors d’esportiva i algunes vies boníssimes de varis llargs. A més a més, molt aprop, hi ha illes petites on es pot anar a escalar en barca. T’hi porten i et venen a recollir a l’hora acordada.
Hi ha gent que ve a escalar des de Railay en el dia. Hi ha bona combinació de ferrys.

El sector que està més aprop és Tonsai Tower. És una paret de 110m amb un sector d’esportiva a la base i amb 3 vies de varis llargs. Nosaltres vem escalar la via Rev De Phi-Phi-Dom 110m 6c+ o 7b o 7a+, depenent del llarg de sortida, un desplom amb estalactites, IMPRESSIONANT!!!. Nosaltres vem optar per combinar el llarg de 6c+ amb el de 7a+, bàsicament perquè és el més espectacular.




 

CHIANG MAI - TAILANDIA

Bonica zona d’escalada esportiva, anomenada CRAZY HORSE, al nord de Tailandia. No és tant coneguda ja que queda eclipsada per les zones del sud, Railay i Tonsai. Però és un lloc on es mereix una visita de 3 o 4 dies.


La roca és d’origen càrstic. Calcari de formes curioses, on trobem alguna placa, desploms i algunes estalactites i xorreres, o sigui, una mica de tot. En general, totes les vies són bones.

És un lloc selvàtic on hi fa molta calor. S’ha d’escalar a l’ombra, però no és problema ja que hi ha totes les orientacions.

 
 
La guia es pot comprar a una botiga d’escalada que hi ha a la mateixa ciutat; Chiang Mai Rock Climbing Adventures. C/ Ratchapakhinai Road 55/3.

Per arribar a la ciutat de Chiang Mai hi ha diferents alternatives. Des de Bangkog podem agafar avió, autobús o tren. Reservar tren amb llitera a vegades és difícil perquè s’omple de seguida i no es pot reservar per internet, trigues 16h. Nosaltres vem anar amb bus-llitera. Triga 12h i és força còmode, tot i que ens va tocar un bus una mica atrotinat. Es pot reservar en qualsevol agencia de viatges (anomenades “tourist information”) de Bangkog. S’ha d’anar en compte amb les companyies barates perquè no són tan fiables i a vegades roben!!! No deixar mai diners, càmeres, mòbil, tàblet… a la maleta. Porteu-ho sempre a sobre, ja que és el que busquen. Si t’obren la maleta i no troben res d’això no s’emporten res.

Un cop arribeu a la ciutat és fàcil allotjar-se en un guest house per uns 10-12 euros.

La millor manera per desplaçar-te per dins la ciutat o pels afores és llogar una moto.Costa uns 6 euros al dia. No és mot perillós circular per carretera ja que els cotxes no corren molt i respecten a les motos.


La zona d’escalada està a 32km a l’est i es triga uns 40 mi. A la guia hi ha un mapa i és molt sencill anar-hi.






dilluns, 29 d’octubre del 2012

TENERIFE

Escapada perfecte quan fa mal temps a bona part d’Europa!! Teníem 6 dies i volíem anar a escalar per França, però entrava mal temps. Vem mirar la meteo per Espanya i també pintava malament. La solució va ser les Illes Canaries. Sol, amb temperatures agradables. O sigui, que vem mirar un vol i al cap de 2 dies ja estàvem a Tenerife. Vem anar-hi del 19 al 24 d'Octubre.


Si es vola amb Ryanair, s’ha d’anar en compte, ja que molts vols arriben al sud i després surten del nord. I si has llogat al cotxe en un lloc i el deixes a l’altre, et cobren 50 euros extres!! També és important fer la reserva del cotxe per internet, ja que moltes companyies no te’n lloguen cap si no has fet la reserva abans. Per altra banda, si l’avió arriba a la matinada et cobren 50euros extres, ja que s’ha d’estar una persona esperan-te!!! Nosaltre el vem llogar a Plus Car i només ens van cobrar 25 euros extres. En total 75 euros per 6 dies.

Per dormir vem anar en uns apartaments a Los Realejos, molt a prop de Puerto de la Cruz. Apartamentos Realejos Residencial. 100 euros per 5 nits. Lloc tranquil i acollidor.

Un bon lloc per anar a sopar és als locals anomenats “Guachinches”. Són cases particulars que tenen horts i fan el menjar amb els seus propis productes. A part de menjar productes naturals i plats locals, és molt econòmic. Per 18 euros sopen 2 persones. N’hi ha molts al Valle de la Orotava.


Per altra banda, si vols aprofitar el viatge per pujar al Teide necessites un permís que has de reservar unes setmanes abans. És gratuit, però d’aquesta manera limiten l’accés al cim. Es pot fer per internet www.reservasparquesnacionales.es
Per pujar-hi, pots fer-ho des de la carretera, 1500m de desnivell. També pots anar a dormir al refu Altavista que està a 3260 i així pots llevar-te d’hora i veure sortir el sol des del cim, o simplement pujar amb el telefèric i acabar els últims 163m caminant.




Si necessites comprar alguna cosa de material d’escalada hi ha unes botigues a diferents ciutats, Tenerife outdoor. No són barates, però tenen de tot.
El que si és econòmic són els articles d'electrònica. Tenir en compte que s'ha de regatejar!!!

Anem al que importa de veritat, l’ESCALADA!!

En algun lloc, la roca és semblant al marbre, que en algunes ocasions te un tacte patinós. D'altres és com arenisca. Per norma general les xapes allunyen força i el grau, no està regalat, sobretot en les vies fins a 6b. Les vies són força curtes, per tant, amb una corda de 60m n’hi ha de sobres. Per altra banda hi ha moltes vies sense xapes on cal asegurar-se amb friends. A la guia ja ho especifica. Nosaltres portàvem Tenerife, escalada deportiva d’editorial Turquesa. És un format petit, molt pràctic i on els mapes per arribar als secctors estan molt ben explicats.

Vem visitar 4 escoles:

-VISTAMAR:

Escola petita, amb formacions curioses de la roca. Bones vistes de la costa amb sol a la tarda. Les vies més maques per les seves formes són els 6bs i 6cs.



-LA CAÑADA DEL CAPRICHO:

El primer sector de l’illa. Està als peus del Teide, a 2000 metres. Roca curiosa més semblant a l’arenisca. Les xapes allunyen força. El paisatge és brutal!!!



-ARICO:

Una de les escoles més grans i de les més noves. És un barranc amb sectors a banda i banda, o sigui que pots triar Sol o hombra. Hi ha un pont que divideix la part alta, vies més fàcils i la part baixa amb vies més difícils.



-LA LAGUNA. TABARES:

Aquí hi ha moltes vies d’autoprotecció. L’entorn està molt brut, però els peus de via estan nets.










dissabte, 13 d’octubre del 2012

SALENQUES


Emblemàtica cresta del Pirineu que arriba al cim de l’Aneto. Fa una bona colla d’anys, quan erem força “pardillos”, la vem intentar i vem deixar-la al Margalida. Des de llavors que tenia ganes de repetir-la i acabar-la. Aquest mes d’agost vaig poder tornar-hi i fer-la de manera molt diferent.


La tàctica més habitual és fent un vivac, normalment, a l’inici, al mateix coll de Salenques, però hi ha vivacs a tota l’aresta, fins hi tot al mateix cim de l’Aneto.

Però vem fer-ho força diferent i la vem escalar en el dia. La ventatge més gran és que vas molt lleuger i pots anar ràpid. El tram més vertical i aeri, és abans del Margalida, però on és més difícil hi ha varis pitons.

Vem sortir amb el primer bus, a les 5 del matí. Hi ha unes 3,5h d’apriximació, 5h de cresta i unes 4,5h de baixada, que és el més pesat. Nosaltres vem decidir baixar per la part dreta de la glacera. Vem trepitjar gel uns 100m i llavors ja vem anar baixant paral.lels a la glacera per la roca i la morrena, però has de fer un ràpel de 15m. També hi ha l’opció de fer una diagonal fins arribar a un llac molt visible per sota el coll de Portillon i llavors baixar per un camí marcat cap a Aigualluts. I sinó pel camí normal. Totes les opcions són llargues. Alguns guies ens van dir que la menys pesada és la del llac.




Nosaltres vem utilitzar aquesta ressenya i la veritat, és que està molt bé.

 

Ens vem encordar només als trams més verticals, i algun tros en ensamble, però la gran majoria ho vem fer sense corda.

I ens va anar molt bé portar els peus de gat, ja que en trossos més escalables pots anar molt ràpid.

Abans del coll de Salenques, després d’un llac, hi ha algun torrent on es pot agafar aigua. Per dormir, va molt bé al mateix pàrquing on hi ha la barrera, d’on agafarem l’autobús.

MATERIAL:

Corda simple de 9,1mm de 30m. Un petit joc de tascons, alien groc i vermell, els 2 omega pacífic grans i 6 cintes allargables. Peus de gat, bambes baixes lleugeres amb sola per arestes, grampons d’alumini i piolet d’alumini per la glacera.

Amb això en vem tenir de sobres.




dimarts, 9 d’octubre del 2012

ORDESA

Escalar en aquest parc nacional és realment especial tant per la bellesa del lloc com per l’espectacularitat de les seves parets. I si el que vols són vies d’aventura, és el lloc ideal.


L’escalada és atlètica i desplomada, amb molts diedres i fisures. Hi ha vies molt dures, però també n’hi ha de més assequibles per poder prendre mides.



Per arribar al Parc Nacional s’ha d’anar fins al poble de Torla, i d’aquí ens arribem a la Pradera, d’on podrem veure les parets a sobre nostra. En temporada alta està prohibit pujar-hi amb cotxe i hi ha un servei de bus des de Torla que per 4,5 euros ens hi puja en pocs minuts. Del 30 de juny al 31 d’agost el 1r bus surt a les 6 del matí i l’últim baixa a les 22:00. De l’1 de setembre al 16 l’horari és de les 6 a les 21:00. I per setmana santa és de 7 a 20:30.




A tots els pàrquings de la zona està prohibit acampar. Es pot buscar algun racó amagat als afores o a la pista que va cap a Bujaruelo, just on hi ha la barrera, o al poble d’abans, Broto. Sinó a la sortida de Torla hi ha 2 càmings econòmics. Quan s’acaba la temporada del bus, es pot pujar amb cotxe fins a la Pradera, però no s’hi pot dormir. A Torla també hi trobem alguna botiga de material d’escalada.

Una bona via per començar i conèixer el tipus d’escalda és combinar la primera part de las BRUJAS i la segona de la FRANCO-ESPAÑOLA al Tozal del Mallo. Via de fins a 6b amb roca força bona. De 6 a 8h d’escalada. 1h 30mi d’aproximació. La baixada és cap a l’est, per les clavijas de Salarón.





Una altra via molt bona, però més exigent és la ZARATHUSTRA. Al Pilar del Cotautero. Desploma del 1r llarg a l’últim!! Cal portar estreps ja que s’ha de superar un gran sostre equipat amb burils i pitons. Via llarga, de 8 a 10h d’escalada. 1h 30mi d’aproximació. La baixada és cap a l’est, per les clavijas de Cotatuero.




Una altra via boníssima, però més dura és la RACS. La descriuen com una obra mestra i la veritat és que mentre l’escales t’adones que la descripció és molt encertada. Via molt desplomada i gairebé totalment desequipada, hi ha 4 pitons i 1 friend abandonat en tota la via i no estan als passos clau!!. Els primers llargs trobem les reunions amb 2 burils, després n’hi ha amb pitons i algunes que s’han de montar, però totes es poden reforçar. S’ha de portar 2 jocs de friends i d’aliens, el camalot del 4 i un joc de tascons. La via es pot protegir molt bé exceptuant algun petit tram, però no queda massa expo. De 7 a 9h d’escalada. 1h 30mi d’aproximació. La baixada és cap a l’est, per les clavijas de Cotatuero.








Jo només he fet aquestes 3, però a Ordesa hi ha moltíssimes vies bones. Algunes molt dures, però d’altres assequibles com l’Anglada al Libro Abierto, la Rabadá-Navarro al Pilar del Cotatuero o la Ravier al Tozal del Mallo.