divendres, 9 de setembre de 2011

PSICOBLOC MENORCA

En primer lloc ha de quedar clar que Menorca no és Mallorca en quan a psicobloc.



Si que hi ha alguna zona d'esportiva, prop de Maó, com Es Rafalet i Es Sòtil. Dos sectors al sud, Son Bou i Calescoves, amb vies de fins a 7b. I una a la costa nord, Cavalleria, amb viesm fins a 8b. Per a més informació: http:/sites.google.com/site/uemexcursionisme/viesd'escalada


Encara que no hi hagi molts sectors de psicobloc ni estigui gaire documentat, si estàs de viatge de relax per les cales de s'illa, va be per poder fer alguns passos i cansar-te una mica.


Hi ha algunes cales com Sescoves, que hi ha bones travesies per fer i no gaire altes i a la part dreta hi ha una via de 20m de sostre-desplom-xorrera molt bona!!






A la cala Macarelleta també es pot fer alguna cosa. A la part dreta hi ha travesies i algun desplom que et posaran bé els avant-braços. Aquí les vies són de 10m.


A cala Rafelet també hi ha vies, però no hi vaig anar i no puc donar informació.

En fi, que si aneu uns dies a Menorca, no deixeu els peus de gat a casa.




dijous, 4 d’agost de 2011

ANTALYA

Tranquil.La zona de la costa sud de Turquia on poder empatxar-se d’escalar xorreres.

La zona d’escalada està a uns 25 Km d’Antalya. Volant a Ankara es pot agafar un bus que t’hi porta en unes 5 hores. Un cop allà, hi ha uns mini busos que surten cada 5 minuts, cap a Pazar Open Market. Y des d’aquí es pot fer auto-stop fins als afores de Geyikbayiri, on hi ha els sectors i els càmpings. La gent és molt amable i no té inconvenient en portar-te.




Hi ha dues opcions per dormir:

Climbers camping and bungalows, http://www.climberscamping.com/. A sota mateix dels sectors principals. Molt rudimentari, però acollidor. És un petit camp de magraners on hi ha pocs bungalows i lloc per 3 o 4 tendes. 3 – 8 Euros per nit.
Josito Guesthouse Camp, http://www.climbingcamp-antalya.com/. A 15 minuts del sector principal, però al costat de varis sectors molt bons. És un càmping regentat per alemanys, molt més modern i gran. 20 – 40 Euros per nit.





Les xorreres és el que més predomina, però també hi ha vies plaqueres com Seek And Destroy, al sector Anatolia Sag-right.
O babareses com Ali Baba Ve Kirk Haramiler, al sector Çesme Sol-left.
Al sector Sarkit hi ha la fàcil i clàssica Saxafon.
Al sector Anatolia Sol-left hi ha la dura Turkish Airways.

Això, per citar alguna de les vies que vem fer, però n’hi ha moltes i molt bones. Un cop a peu de paret, es poden veure molt bé totes les vies i triar les més atractives per a cadascú.


Hi ha una altra escola, d’obligada visita, anomenada OLYMPOS. A uns 100 Km d’Antalya. Llogant un cotxe és molt fàcil i còmode d’anar-hi. És una zona turística, de platja, on hi ha una infinitat de pensions amb bungalows on poder dormir.
Hi ha varis sectors. Hörgüç Magara, petit sector al costat de les pensions, amb desplom i força canto, amb vies com Biricik o Bad Karma.

També hi ha el boníssim sector Cennet Sag, al costat de la platja; és una placa de roca boníssima amb alguna fissura i regletes. Amb vies com Fuckination o Tutsunami.












No es pot marxar d'aquest país sense visitar la Capadocia. Que s'hi pot anar des d'Antalya amb bus i dedsprés amb un altre bus cap a Ankara.











També hi ha moltes ruines romanes molt interessants per veure i l'Eternal Flame, unes flames que surten del terra, per les escletxes de les pedreS.






diumenge, 31 de juliol de 2011

YOSEMITE









D’aquest lloc no calen gaires presentacions. Aquestes parets han escrit la historia de l’escalada. És, simplement, impressionant. Quan estàs al peu del Capitan per començar The Nose o estàs acampat al camp 4, només de pensar en els mites de l’escalada que han estat allà, t’impregnes d’unes emocions brutals.



Com arribar-hi:

Volar a St. Francisco, llogar un cotxe i amb menys de 5 hores arribes a lloc.( 350 km)
Hi ha l’opció d’agafar el bus de la companyia Greyhound, que et porta fins a Merced, on fas canvi de bus i aquest et deixa davant del camp 4.
També pots anar amb tren fins a Merced i després amb bus. Jo ho vaig fer a la tornada i em va anar bé. I del tren a l’aeroport amb metro.
Però depenent de l’hora que arribis a St. Francisco no hi ha ni tren ni bus.
Jo vaig agafar un mini bus, de l’aeroport fins la terminal de bus. Allà vaig comprar el bitllet pel primer bus del matí ( 10h ). Amb aquest bitllet et deixen entrar a la terminal de sortida i pots dormir sobre un banc. No és molt còmode, però és tranquil i segur. Vaig arribar l’endemà, al camp 4 de nit. O sigui, que t’has de carregar de paciència, i a més si vas sol!

Menjar:

A la vall de Yosemite hi ha varis bars i supermercats. Són cars, però hi ha de tot i més. Si vas amb cotxe pots sortir del park i anar fins a Mariposa ( 25Km ), on els preus són força més barats.

Dormir:

El mític camp 4 és un lloc on només es respira fanatisme. Hi ha molt bon ambient amb grups d’escaladors vinguts de tot el Món. A cada racó veus gent preparant el material per escalar algun big wall o gent descansant de varis dies d’escalar i gent passant l’estona sobre l’slickline. També hi ha un munt de fanàtics del bloc. Tot el voltant del camp 4 està ple de blocs, i a dins, amb el mític Midnight Lighting V8.



Tot i que és un lloc molt bàsic és molt acollidor. Hi ha wc, però no hi ha dutxes. Per poder-te rentar has de fer la pirula als càmpigs del costat o pagar 5$. Sempre hi ha els rangers controlant, perquè és un lloc petit i no hi quep tothom. Com a màxim hi pots estar un mes. I cada setmana has de renovar el pase, sinó et fan fora. Com sempre, feta la llei feta la trampa i la gent s’hi pot estar 2 o 3 mesos. Si vas 2, només s’apunta 1 i quan acaben les 4 setmanes, s’apunta l’altre. Normalment no controlen si en una tenda hi ha una o dues persones. Això si, has de passar desapercebut, ja que a la mínima que la lies, tens els rangers allà i llavors si que et poden descobrir la trampa!!!

Gairebé cada dia pengen "full", però segur que queda alguna parcel.la. I si està ple de veritat, tens d'altres càmpings on podràs allotjar-te fins que tinguis lloc al Camp 4.

D’és d’aquí pots anar gairebé a tots els sectors sense cotxe, ja que hi ha uns busos gratuits que, durant tot el dia, fan la volta a la vall.

Escalada:

El Capitan acapara tota l’atenció, però hi ha un munt de parets amb vies de 200 o 500 m que són boníssimes.
A la vora del camp 4 hi ha diferents opcions per poder-te familiaritzar amb les fisures de granit.
A Church Bowl hi ha vies fàcils de pocs llargs i d’1 llarg.
Un xic més lluny, hi ha Cookie Cliff amb un munt de vies d’1 llarg fàcils i difícils.

A Royal Arches hi ha vies de fins a 500m y algunes clàssiques com Serenity Crack o Sons of Yesterday. No pots marxar d’allà sense haver-les escalat.



Davant del Capitan hi ha la zona de Cathedral Rock amb vies molt bones com Northeast Butres o East Butres, entre d’altres. Un cops ets al cim, les vistes del Cap són impressionants.

Washington Column: Hi ha la mítica Astroman o The Prow que és gairebé tota amb artifo, A3.

Llavors hi ha la impressionant cara nord-oest del Half Dome amb la clàssica Regular Northwest face. L’aproximació és llarga i durilla. Pots fer-la de dret per sota la cara nord-oest. És molt dret però més ràpid. 3-4 hores. Sinó, pots anar pel camí de la cara sud-est. És més planer però 5h mínim.
Per escalar la via, normalment, la gent fa l’aproximació, fixa 3 llargs i l’endemà, de nit, comença a esclar. Si ets prou ràpid pots sortir en el dia, sinó pots fer vivac al llarg 17 on hi ha una còmoda repisa per 6 persones i no tant còmode per 8 o algun més. La baixada és pel camí normal de pujada al Half per la cara est. Hi ha uns cables i una especie de graons de fusta No té desperdici veure la cua de gent que hi puja. Hi ha una font a peu de via que a vegades raja. És important saber-ho per no arrossegar l’aigua, que pesa moltíssim!!
Per pujar al Half, també hi ha una via fàcil a la cara sud-oest, Snake Dike 5b. Amb 4h d’aproximació.



El Capitan. Una de les més assequibles és la Triple Directa que juntament amb The Nose és de les més repetides. També hi ha la Lurking Fear, a l’esquerra del Cap, que és força assequible. Ja, una mica més difícil, tenim la clàssica Salathé molt repetida, però més difícil. Amb artificial hi ha la clàssica Zodiac o la dura Sea Of Dreams. I si el que vols és escalar el capitan per una via curta, fàcil i en poques hores, hi ha la East Butres, a la dreta del tot. En fi, que n’hi ha per tots els gustos.
The Nose té cordes fixes fins el llarg 8 i Sálate fins el 10. Una tàctica per escalar aquestes vies és escalar aquests primers llargs, baixar a dormir al camp 4 i el dia següent pujar per aquestes cordes i continuar la via. Les dues tenen repises per dormir. Però algunes són força petites. A The Nose hi ha el camp 4, al llarg 20 amb vivac, no gaire còmode per 2; compte perquè per aquí s’ajunta la triple directa i si la repisa ja està ocupada hauràs d’escalar fins al camp 5, al llarg 24. Més amunt hi ha el camp 6, al llarg 26, que és un vivac molt còmode.



Si no coneixes la baixada i arribes tard al cim, és aconsellable fer vivac i baixar l’endemà. Hi ha uns ràpels, que si no coneixes, et pot costar trobar. Pots trigar més de 2h i mitja en baixar.
A la sortida de la Zodiac és on, normalment hi ha aigua amagada.






dilluns, 21 de març de 2011

TAGHIA


És un viatge d’aventura a l’avast de tothom i al costat de casa. No s’ha d’anar a l’altra banda del planeta per visitar un país amb una cultura tan diferent de la nostra.






A més és un viatge força econòmic. Actualment, amb les companyies de baix cost, pots volar a Marrakech per 60 Euros. Un cop allà, hi ha diferents opcions per arribar a lloc. Pots llogar un cotxe per anar fins a Zaouia Ahasenal i que aquí te’l guardin en un Gîte.


Si tens temps, el més lent i econòmic, és amb bus. I el més ràpid i car, és contractar els serveis de Youssef. Per 300 Euros et ve a buscar a l’aeroport, i també té un Gîte a Taghia. www.ismalar.org


Després per anar de Zaouia a Taghia, que hi ha unes 2 hores per camins, pots llogar portejadors que per 12 Euros et pugen el material amb burros. A qualsevol Gîte els pots contractar.




Al poble de Taghia hi ha dos Gîts. A la part alta del poble hi ha el de Youssef i a la part baixa el de Saïd Messaoudi. Nosaltres vem estar al de Youssef. Per 10 Euros al dia dorms, esmorzes i sopes. Si arribes d’hora d’escalar també et faran alguna cosa de menjar o et donaran pa, si et portes embotits, xocolata, fruits sec

Aquí només hi ha electricitat dues o tres hores al vespre i alguns dies ni això. Tampoc hi ha cobertura. Per poder parlar per telèfon has de caminar 3 quarts d`hora fins a poder agafar el senyal de l’antena de Zaouia.


Important portar medicaments per possibles problemes sobretot per la diarrea. És molt fàcil agafar gastrointeritits. Per qualsevol problema hauràs d’anar fins a Marrakech. S més duraTambé polrtar gotes de clor per potabilitzar l’aigua.


En quan a l’escalada hi ha vies de tots els nivells. La majoria estan equipades amb parabolts, però també n’hi ha de semiequipades. A vegades, falten les primeres o últimes xapes. Si s’hi arriba facilment, els locals les poden haver tret per vendre-les.

Moltes de les parets estan molt aprop del poble i algunes s’ha de caminar 1 hora o inclús necessitar fer vivac, com la paret del Tadrarate.


Al Timghazine hi ha la Paroi de Sources, que està a pocs minuts del poble i hi ha vies fàcils com Belle et Bereber, Classe Montagne Épinal o Le Rêve d’Aïcha. També hi ha la Zebda que ja és més dura.




També hi ha la paret Ifrig, Akka N’tafrawt amb la boníssima Canyon Apache.




A la cara nord del Taoujdad hi ha la dura i espectacular Les Rivieres Pourpres. I a la cara oest, Au nom de la Réforme, molt plaquera, però molt bona.












A l’Oujdad hi ha moltíssimes vies. Per nombrar-ne alguna semi equipada, Whisky Berbère, a la cara nord-oest. I a la cara sud-oest hi ha la clàssica Baraka, 680m 7b, però és 6b obligat. La segona meitat perd verticalitat i no és tant bona, però val la pena fer-la per arribar al cim de l’Oujdad. Després també hi ha la dura Shucran.





Una mica més lluny hi ha el Tadrarate amb la dura L’axe du mal.

Al Tinik Fsin hi ha la paret de la cascada amb la recomenable Haben Oder Sein. En la mateixa aproximació ens trobem amb el sector d’esportiva Al Madrassa, amb vies de tots els nivells.



A mig camí entre Taghia i Zaouia hi ha Les Colonnettes De Tamdarote, un altre petit i espectacular sector d’esportiva amb xorreres, obert per catalans. Hi ha poques vies, però boníssimes.






















































divendres, 18 de febrer de 2011

INDIAN CREEK


Fissures en estat pur. Parets plenes de fissures perfectes i de totes les mides.
És un tipus d’escalada molt diferent al que estem acostumats i si no se’t dóna bé, et pot arribar a agobiar, però amb paciència i obserbant als locals, els resultats també arriben.

Indian Creek està al sud-est de l’estat de UTAH. Per arribar-hi hi ha diferents opcions. Es pot volar a Salt Lake City i conduir unes 4’5 hores o volar a Las Vegas, un xic més lluny.

Un cop a lloc la logístic és sencilla, però important. A Indian Creek no hi ha aigua, ni menjar, ni botigues. És una zona molt desèrtica.



La ciutat més pròxima és Moab, a 1’5 hores. Al mig de la ciutat, al carrer principal hi ha un supermerkat i al costat hi ha una botiga d’esports on es pot comprar material d’escalada i on tenen unes aixetes on pots omplir ampolles d’aigua gratuïtament. També hi ha una font a la carretera que porta a les Fisher Towers, sortint de Moab pel nord.

Nosaltres ens proveíem de menjar i aigua per passar tres dies escalant i el quart tornàvem a Moab a descansar i comprar. Aquí dormíem a un Hostel, a l’entrada sud de Moab, que es diu Lazy Lizard. És un lloc amb pocs luxes, però econòmic i perfecte per passar-hi una nit.

A Indian Creek es pot dormir als “càmpings” Cottonwood o al Bridger Jack. Els anomenen càmpigs, però no ho són. En realitat són dues zones on es pot acampar sota els arbres o a on et faci més gràcia. Però al cap de setmana, que s’omple de gent, s’acampa a qualsevol lloc. Quan marxàvem a Moab, deixàvem la tenda plantada i mai ens va passar res, la gent és molt respectuosa i no roben res.




En quan a l’escalada, els sectors estan un al costat de l’altre a sobre mateix de la carretera. Jo apunto varies vies que vem provar de cada sector com a referència, però la majoria de vies són boníssimes i a tots els sectors n’hi ha de fàcils per poder escalfar. De totes maneres, depenent de la mida de la fissura i el tamany de la mà de l’escalador, el que per un, és fácil, per un altre pot ser molt difícil.


N’hi ha que són més clàssics, com el Supercrack Buttres amb la clàssica i bonísima Supercrack of the desert, és una de les línies més perfectes d’Indian Creek. També, The incredible hand crack, desplomada i bonísima.





Battle of the Bulge, un altre clàssic amb un diedre brutal amb el mateix nom que el sector, o la dura Ruby’s Café, o The Cave Route, dins una especie de cova.

Cat Wall, amb la via King Cat. Foto de portada de la guia.

Scarface, amb vies com Scarface, foto de portada del llibre Parois de Légende d’Arnaud Petit.




Reservoir Wall, amb vies fàcils com Dr. Carl o la fina Unnamed nº19.

Donnelly Canyon, és un bon lloc per començar. Hi ha vies assequibles com Binou’s Crack o Chocolate Corner, on podràs practicar els empotraments. I la clàssica Generic Crack.






Blue Gramma, amb un diedre boníssim, que es diu com el sector.

Rambo walls, amb vies com, l’assequible i boníssima Blue Sun o l’espectacular Way Rambo.


Després de varis dies, ens vem veure capaços, d’escalar les spectaculars torres que hi ha pels voltants:

Fisher Towers, amb la via Ancient Art. Fàcil i amb un últim llarg curiós i espectacular.





Castleton tower. Vem fer The Kor-Ingalls. Fàcil via de la cara sud. Les bones estan a la nord, però feia massa fred per escalar-les.




North Six Shooter. La clàssica Lighting Bolt Cracks. Via curta, però dura amb un spectacular off-with, xemeneia final.
S’ha de deixar el cotxe força lluny i caminar 2h.




Moses Tower. Vem escalar la bonísima Primrose Diedrals, amb un brutal últim llarg de babaresa.
És una espectacular torre que queda dins el barranc del Green river. Amb un turisme és possible no poder arribar a la base de la torre perquè la carretera és molt dolenta i travessa varis torrents que la poden tallar.