diumenge, 20 de juliol de 2014

SPITZKOPPE - NAMIBIA


També anomenat el Matterhorn de Namibia per la seva forma piramidal quan el mires des del sud-est. És una zona desèrtica situada al nord-oest de la capital, Windhoek. Aquí la roca és granit vermellós on abunden les plàques d’adherència, en molts casos, amb els seguros una mica lluny, i moltes vies van enllaçan fissures, diedres i xemeneies. La roca és de molt bona qualitat, exceptuant alguna via o algun petit tram.






 
Per anar-hi, el millor és volar a la capital, llogar un cotxe i en unes 4h arribes a lloc. Fa un temps es deia que era millor volar a sudàfrica i arribar aquí amb cotxe, però actualment els vols, només són 100€ més cars que al país veí i t’estalvies una quilometrada!!! Des de Johanesburg 1900 km, des de Ciutat del Cap 1700 km. Nosaltres, com que primer vem escalar a Sudàfrica vem agafar un vol, per uns 200€, de Johanesburg a Windhoek. A Namibia tenen la seva pròpia moneda, però també accepten el Rand sudafricà; però no al revés. A dia d’avui el canvi està en, 1€ són 14,4 R$. Les gasolineres de la capital accepten Visa, però la resta, només en efectiu.

Quan arribes, t’has de registrar a l’entrada del parc; 150 R$ per vehicle, això només es paga un cop, i 100 R$ per persona i dia, accepten Visa. Llavors, els guardes t’indicaran les diferents zones d’acampada que hi ha, que es troben a uns 4km, just a sota les parets. “Les parcel.les”, són un racó pla, amb una barbacoa, al costat d’alguna roca i amb un arbre per fer una bona ombra. La següent parcel.la està a 100m i entre mig hi ha un wc. La majoria són molt xules, algunes amb més bones vistes de les parets, altres més solitàries, altres amb més ombra…La zona és segura en quan a animals, però s’ha de vigilar ja que hi ha escorpins i cerps molt verinoses…els animalons tipics dels deserts. A l’entrada del parc hi ha uns lavabos, un bar i dutxes. També pots agafar aigua, que nosaltres la fèiem servir per cuinar i per beure, la gastàvem embotellada. Per comprar gas, hi ha les botigues Cymot, que estan especialitzades en acampada i safaris. N’hi ha a Windhoek i al carrer principal d’Swakopmund. A Wihdhoek n’hi ha dues, la millor està al Centre comercial de l’avinguda Ndemufayo; nosaltres anàvem amb el navegador Sygic per mòbils i ho vem trobar molt bé.
 
 
 
 
 
 

Per triumfar de l’escalada, la millor opció és entrar a la pàgina wed den Luichy, La noche del Loro, i imprimir les ressenyes que hi té. L’any 2003, ell i altres catalans, van obrir una colla de vies, tant d’esportiva com de paret, i en recomanen d’altres que van escalar. La guia de la zona és molt dolenta, Spitzkoppe and Pontoks. A Climber’s Paradise, només serveix per orientar-te. Es pot aconseguir per internet. També hi ha un parell de vies que surten al llibre, on l’Arnaud Petit, fa una recopil.lació de vies d’arreu del Món, però no s’hi ha lluit gaire, no crec ni que hi hagi estat!! No clava les aproximacions, ni els horaris i les reseñes són dolentes, però t’acabes orientant i amb una mica d’imaginació i sort, trobes el peu de via…i després la linia!! Algunes de les aproximacions són llargues i no són gaire còmodes de fer. Hi ha fites que t’indiquen una mica per on has d’anar, però no hi ha camins marcats i en alguns casos has de passar per túnels. És un caos de blocs!!
 
 
 
 

Aquestes són algunes de les vies que vem fer:

-Sugar Loaf: Rosdina, 320m V+. Plaques d’adherència amb roca boníssima. Es baixa rapel.lant la mateixa via. Apròximació nul.la.
 

-Agulla Marcelina: Fhoab Fhanab, 260m 6b. Plaques d’adherència amb molt bona roca. Rapel.les la via. 5 mi d’aproximació.
 
 
 
 

-Spitzkoppe, cara Oest: Phenomenal Namibia, 300m 6a+. Ens vem baixar, roca dolenta. No és recomenable. Aproximació 1h 15mi.
 
 
 

-Pontok Spitze: To bolt or no To Bolt, 320m 6a. Combina plaques d’adherència, xemeneies i fissures. Molt bona. Només hi ha un petit tram de roca mediocre. Els seguros allunyen una mica. Rapel.les la via. Arribes a un dels cims més bonics de la zona.
 
 
 
 


-Spitzkoppe: Normal Route, 200m V+. Bona roca que combina plaques, fissures i xemeneies. Recomenable pels romàntics de l’escalada i cal dir que és la via que arriba al cim principal de l’Spitzkoppe. 2h d’aproximació, on ja escales algun tram, passes per petits túnels entre els blocs, tens algun destrepe i un ràpel de 20m i el més curiós és un pas estret en plan espeleo, on t’has de treure la motxilla i tot el que portes, sinó no passes!!! És la clàssica per excel.lència de tota la zona. La baixada es fa per una linia de 4 ràpels que et deixen a l’aproximació de la via.
 
 
 
 


Per descansar, ens en vem anar a la costa, a Swakopmund, a unes 2h. És un bon lloc per fer compres, per menjar en un bon restaurant o per connectar-se a internet. A l’oficina de turisme, vem encarregar un tour per anar a Walvis Bay a veure foques i dofins. És molt recomenable i amb una mica de sort, es poden veure balenes. Nosaltres vem anar amb Ocean Adventure i ens van tractar molt bé, t’ofereixen menjar i beure, interactuen molt amb els animals i et donen unes bones explicacions sobre la vida de la fauna i flora de la bahia.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Per acabar el viatge ens en vem anar 3 dies a veure animals al Parc Nacional d’Etosha. És més àrid i salvatge que el Kruguer de Sudàfrica, però és molt recomenable fer-li una visita. Aquí no cal tenir cap reserva previa. Arribes a la porta del parc, et registres i un cop dins, pagues l’entrada i decideixes en quinc Camp anar a dormir. Tots tenen una bassa il.luminada tota la nit i on hi pots veure una bona diversitat d’animals que hi van a beure i no cal dir que les postes de Sol són impressionants.