dilluns, 29 d’octubre de 2012

TENERIFE

Escapada perfecte quan fa mal temps a bona part d’Europa!! Teníem 6 dies i volíem anar a escalar per França, però entrava mal temps. Vem mirar la meteo per Espanya i també pintava malament. La solució va ser les Illes Canaries. Sol, amb temperatures agradables. O sigui, que vem mirar un vol i al cap de 2 dies ja estàvem a Tenerife. Vem anar-hi del 19 al 24 d'Octubre.


Si es vola amb Ryanair, s’ha d’anar en compte, ja que molts vols arriben al sud i després surten del nord. I si has llogat al cotxe en un lloc i el deixes a l’altre, et cobren 50 euros extres!! També és important fer la reserva del cotxe per internet, ja que moltes companyies no te’n lloguen cap si no has fet la reserva abans. Per altra banda, si l’avió arriba a la matinada et cobren 50euros extres, ja que s’ha d’estar una persona esperan-te!!! Nosaltre el vem llogar a Plus Car i només ens van cobrar 25 euros extres. En total 75 euros per 6 dies.

Per dormir vem anar en uns apartaments a Los Realejos, molt a prop de Puerto de la Cruz. Apartamentos Realejos Residencial. 100 euros per 5 nits. Lloc tranquil i acollidor.

Un bon lloc per anar a sopar és als locals anomenats “Guachinches”. Són cases particulars que tenen horts i fan el menjar amb els seus propis productes. A part de menjar productes naturals i plats locals, és molt econòmic. Per 18 euros sopen 2 persones. N’hi ha molts al Valle de la Orotava.


Per altra banda, si vols aprofitar el viatge per pujar al Teide necessites un permís que has de reservar unes setmanes abans. És gratuit, però d’aquesta manera limiten l’accés al cim. Es pot fer per internet www.reservasparquesnacionales.es
Per pujar-hi, pots fer-ho des de la carretera, 1500m de desnivell. També pots anar a dormir al refu Altavista que està a 3260 i així pots llevar-te d’hora i veure sortir el sol des del cim, o simplement pujar amb el telefèric i acabar els últims 163m caminant.




Si necessites comprar alguna cosa de material d’escalada hi ha unes botigues a diferents ciutats, Tenerife outdoor. No són barates, però tenen de tot.
El que si és econòmic són els articles d'electrònica. Tenir en compte que s'ha de regatejar!!!

Anem al que importa de veritat, l’ESCALADA!!

En algun lloc, la roca és semblant al marbre, que en algunes ocasions te un tacte patinós. D'altres és com arenisca. Per norma general les xapes allunyen força i el grau, no està regalat, sobretot en les vies fins a 6b. Les vies són força curtes, per tant, amb una corda de 60m n’hi ha de sobres. Per altra banda hi ha moltes vies sense xapes on cal asegurar-se amb friends. A la guia ja ho especifica. Nosaltres portàvem Tenerife, escalada deportiva d’editorial Turquesa. És un format petit, molt pràctic i on els mapes per arribar als secctors estan molt ben explicats.

Vem visitar 4 escoles:

-VISTAMAR:

Escola petita, amb formacions curioses de la roca. Bones vistes de la costa amb sol a la tarda. Les vies més maques per les seves formes són els 6bs i 6cs.



-LA CAÑADA DEL CAPRICHO:

El primer sector de l’illa. Està als peus del Teide, a 2000 metres. Roca curiosa més semblant a l’arenisca. Les xapes allunyen força. El paisatge és brutal!!!



-ARICO:

Una de les escoles més grans i de les més noves. És un barranc amb sectors a banda i banda, o sigui que pots triar Sol o hombra. Hi ha un pont que divideix la part alta, vies més fàcils i la part baixa amb vies més difícils.



-LA LAGUNA. TABARES:

Aquí hi ha moltes vies d’autoprotecció. L’entorn està molt brut, però els peus de via estan nets.










dissabte, 13 d’octubre de 2012

SALENQUES


Emblemàtica cresta del Pirineu que arriba al cim de l’Aneto. Fa una bona colla d’anys, quan erem força “pardillos”, la vem intentar i vem deixar-la al Margalida. Des de llavors que tenia ganes de repetir-la i acabar-la. Aquest mes d’agost vaig poder tornar-hi i fer-la de manera molt diferent.


La tàctica més habitual és fent un vivac, normalment, a l’inici, al mateix coll de Salenques, però hi ha vivacs a tota l’aresta, fins hi tot al mateix cim de l’Aneto.

Però vem fer-ho força diferent i la vem escalar en el dia. La ventatge més gran és que vas molt lleuger i pots anar ràpid. El tram més vertical i aeri, és abans del Margalida, però on és més difícil hi ha varis pitons.

Vem sortir amb el primer bus, a les 5 del matí. Hi ha unes 3,5h d’apriximació, 5h de cresta i unes 4,5h de baixada, que és el més pesat. Nosaltres vem decidir baixar per la part dreta de la glacera. Vem trepitjar gel uns 100m i llavors ja vem anar baixant paral.lels a la glacera per la roca i la morrena, però has de fer un ràpel de 15m. També hi ha l’opció de fer una diagonal fins arribar a un llac molt visible per sota el coll de Portillon i llavors baixar per un camí marcat cap a Aigualluts. I sinó pel camí normal. Totes les opcions són llargues. Alguns guies ens van dir que la menys pesada és la del llac.




Nosaltres vem utilitzar aquesta ressenya i la veritat, és que està molt bé.

 

Ens vem encordar només als trams més verticals, i algun tros en ensamble, però la gran majoria ho vem fer sense corda.

I ens va anar molt bé portar els peus de gat, ja que en trossos més escalables pots anar molt ràpid.

Abans del coll de Salenques, després d’un llac, hi ha algun torrent on es pot agafar aigua. Per dormir, va molt bé al mateix pàrquing on hi ha la barrera, d’on agafarem l’autobús.

MATERIAL:

Corda simple de 9,1mm de 30m. Un petit joc de tascons, alien groc i vermell, els 2 omega pacífic grans i 6 cintes allargables. Peus de gat, bambes baixes lleugeres amb sola per arestes, grampons d’alumini i piolet d’alumini per la glacera.

Amb això en vem tenir de sobres.




dimarts, 9 d’octubre de 2012

ORDESA

Escalar en aquest parc nacional és realment especial tant per la bellesa del lloc com per l’espectacularitat de les seves parets. I si el que vols són vies d’aventura, és el lloc ideal.


L’escalada és atlètica i desplomada, amb molts diedres i fisures. Hi ha vies molt dures, però també n’hi ha de més assequibles per poder prendre mides.



Per arribar al Parc Nacional s’ha d’anar fins al poble de Torla, i d’aquí ens arribem a la Pradera, d’on podrem veure les parets a sobre nostra. En temporada alta està prohibit pujar-hi amb cotxe i hi ha un servei de bus des de Torla que per 4,5 euros ens hi puja en pocs minuts. Del 30 de juny al 31 d’agost el 1r bus surt a les 6 del matí i l’últim baixa a les 22:00. De l’1 de setembre al 16 l’horari és de les 6 a les 21:00. I per setmana santa és de 7 a 20:30.




A tots els pàrquings de la zona està prohibit acampar. Es pot buscar algun racó amagat als afores o a la pista que va cap a Bujaruelo, just on hi ha la barrera, o al poble d’abans, Broto. Sinó a la sortida de Torla hi ha 2 càmings econòmics. Quan s’acaba la temporada del bus, es pot pujar amb cotxe fins a la Pradera, però no s’hi pot dormir. A Torla també hi trobem alguna botiga de material d’escalada.

Una bona via per començar i conèixer el tipus d’escalda és combinar la primera part de las BRUJAS i la segona de la FRANCO-ESPAÑOLA al Tozal del Mallo. Via de fins a 6b amb roca força bona. De 6 a 8h d’escalada. 1h 30mi d’aproximació. La baixada és cap a l’est, per les clavijas de Salarón.





Una altra via molt bona, però més exigent és la ZARATHUSTRA. Al Pilar del Cotautero. Desploma del 1r llarg a l’últim!! Cal portar estreps ja que s’ha de superar un gran sostre equipat amb burils i pitons. Via llarga, de 8 a 10h d’escalada. 1h 30mi d’aproximació. La baixada és cap a l’est, per les clavijas de Cotatuero.




Una altra via boníssima, però més dura és la RACS. La descriuen com una obra mestra i la veritat és que mentre l’escales t’adones que la descripció és molt encertada. Via molt desplomada i gairebé totalment desequipada, hi ha 4 pitons i 1 friend abandonat en tota la via i no estan als passos clau!!. Els primers llargs trobem les reunions amb 2 burils, després n’hi ha amb pitons i algunes que s’han de montar, però totes es poden reforçar. S’ha de portar 2 jocs de friends i d’aliens, el camalot del 4 i un joc de tascons. La via es pot protegir molt bé exceptuant algun petit tram, però no queda massa expo. De 7 a 9h d’escalada. 1h 30mi d’aproximació. La baixada és cap a l’est, per les clavijas de Cotatuero.








Jo només he fet aquestes 3, però a Ordesa hi ha moltíssimes vies bones. Algunes molt dures, però d’altres assequibles com l’Anglada al Libro Abierto, la Rabadá-Navarro al Pilar del Cotatuero o la Ravier al Tozal del Mallo.

divendres, 5 d’octubre de 2012

CHAMONIX


Segurament és la capital mundial de l’alpinisme. Aquí es pot fer alpinisme fàcil, difícil, escalada en roca a mitja i gran alçada i en molts dels casos d’una manera molt còmode gràcies als telefèrics que hi ha. Que n’hi ha molts!!!! Això si, s’ha d’estar disposat a deixar-se diners per poder escalar. Els preus van des de 45 euros per arribar a l’Aguille du Midi, 25 més si volem arribar al refugi de Torino i entre 25 i 30 per anar al Pla d’Aguille, Le Brévent o a l’Index.

La part positiva, és que no s’ha de pagar per la majoria de pàrquings on es deixa el cotxe. Per dormir hi ha varis pàrquings on hi ha WC públics com el de l’estació de tren de Montenvers, s’hi ha d’anar o molt d’hora al matí o tard a la nit, durant el dia està a tope ja que està molt aprop del centre; o el pàrquing Les Galliands, està indicat entrant a Chamonix a l’esquerra, on també hi ha una taula amb bancs per poder menjar còmodament. Aquest queda lluny del centre.

Per comprar menjar o posar gasolina hi ha un gran supermercat a 20 km al sud de Chamonix, a la sortida 21, La Pallud. El gasoil està 25 cèntims més barat que les benzineres de Chamonix o Argentiere!! Com a curiositat, si has de posar gasoil al mig de França, hi ha una benzinera a l’alçada de Valence que és força més barata, ja que hi ha un tros on l’autopista es converteix en autovia.

Per connectar-te a internet, hi ha wi-fi gratuit, a l’oficina de turisme(funciona les 24h)o al mc donalds (més fiable). També hi ha un bar molt petit, al carrer Rue des Moulins on tenen ordinador que per un modèlic preu el pots usar.

Per saber la meteo, a la casa de la muntanya, la pengen cada dia i en hores laborables pots preguntar per condicions, vies, mirar ressenyes i per 20 cèntims et fan fotocopies de les ressenyes. A l’oficina de turisme també la pengen.

Al carrer principal, davant de la botiga Snail hi ha una llibreria molt gran on hi ha moltes guies i també fan fotocòpies.

Per dutchar-te, hi ha el càmping Ecureuils al poble de Bossons, a tocar Chamonix, que per 3 euros pots utilitzar les seves instal.lacions.



ACTIVITATS:

Totes aquestes activitats s’han fet a l’estiu. En els mesos de juliol i agost. Menys la goulotte Chèré que la vem fer a l'abril.

--Si la meteo és dolenta a més de 3000 metres, hi ha varies opcions bones per escalar en roca a alçades que ronden els 2400 metres.

-LE BRÉVENT:


Está al cantó oposat al Montblanc. Hi ha un telefèric que surt des del mateix Chamonix i et deixa just al cap d’amunt de la paret. Per accedir a la base de la paret es baixa caminant per la dreta per una pista d’esquí. 15 mnuts.

La via més clàssica de la paret és la Frison-Roche 6a, 5+ obli, 200m. És bona i recomenable, però has d’estar disposat a compartir-la amb unes cuantes cordades més.




-AGUILLES CROUCHES:

S’ha d’agafar el telefèric que va a l’agulla de l’Index. Està a uns pocs quilòmetres de Chamonix a l’esquerra, en direcció a Argentier. Té un bon pàrquing.

Aquí vem escalar l’aresta sud per la via Ravanel V+, 400m . Amb una primera part més vertical i després segueix per una aresta fàcil, però molt bona fins al cim. Hi ha una hora d’aproximació des del telefèric i la baixada és pel darrera amb una destrepada fàcil cap a un coll a l’esquerra i després cap al mateix camí de l’aproximació. 1h 30mi.





-PLA D’AGUILLE:

Aquí hi ha moltíssimes opcions. Per aprofitar el viatge és recomanable querar-s’hi dos o tres dies. Es pot acampar amb tenda molt aprop del telefèric, d’aquesta manera podem agafar l’aigua del wc del telefèric. O anar fins al llac blau, on tindrem aigua i és un lloc molt xulo per acampar. També hi ha l’opció d’anar al refu que està a 10 minuts del telefèric.

Per fer algunes vies que queden més lluny i són més llargues hi ha diferents llocs on fer vivac. Com l’agulla dels Grands Charmots. Aquí vem escalar la via Pilier Cordier 5+, 650m. Hi ha una aproximació d’1h 15mi. Els vivacs estan just arribar a la glacera de Nantillons. Compte al creuar-la, cauen moltes pedres!!!!! D’aquí hi ha 1h fins a peu de via. Per baixar hi ha l’opció de rapelar-la tota, és el que vem fer, o rapelar la meitat i després anar per una vira fins a la part alta de la glacera, baixarem per la part esquerra fins arribar a la part més dreta i amb més esquerdes on hi ha 2 o 3 ràpels a la roca, és una opció més complicada si no es coneixen els ràpels i l’esat de la glacera. Recomano rapelar la via, així es pot escalar més còmode deixant les botes, grampons i piolet a peu de via.




-PILIER ROUGE DE BLATIÈRE:

L’eau Rance d’Arabie 6b+, 6a+ obli, 250m.. Considerada una de les millors vies del massís!! Molt recomenable!! Boníssima escalada en fisures i rapelable. Cal portar grampons i piolet per l’aproximació. 1h.



Nabot-Léon V+, 150m. Via més fàcil que l’anterior, però molt bona. Es baixa rapelant l’eao rance d’arabie.



Una bona opció és fer les dues en el dia ja que no són gaire llargues.

-AGUILLE DU PEIGNE:

Lépidoptères: Via fàcil amb bona roca. Molt recomenable per practicar l’escalada de fisures.


Arête des Papillons V+, 250m: Aresta fàcil, però molt xula. Es pot fer bona part amb ensamble i on trobarem algun pas de V que ens farà escalar. Recomanable, però molt frequentada. 30 mi d’aproximació. La baixada es fa pel cantó oposat amb un ràpel i una destrepada fàcil.

-AIGUILLE DU PEIGNE:

Contamine MD, 400m: Via bona amb trams de bones fisures. 1h d’aproximació on cal portar grampons i piolet per acedir a la base de la paret. La baixada és llarga, per una linia de 10 ràpels paral.lels a la dreta de la via.



-ENVERS DES AIGUILLES:

Queda a la cara est de les agulles que hi ha a sobre mateix de Chamonix a la banda del Montblanc.

Per accedir-hi hem d’agafar el tren que va a Montenvers. El primer surt a les 7 del matí.

Un cop baixem a l’estació ens dirigim cap a la Mer de Glace. Un cop allí ens haurem d’equipar amb grampons ja que comencem a remuntar la glacera pel mig. La corda és opcional ja que a l’estiu no hi ha esquerdes amagades i és una zona molt plana on n’hi ha poques. Remontem uns 30 mi per desviar-nos a la dreta a buscar un camí, on el primer tros, està equipat amb una serie d’escales metàliques i cordes que ens portaran cap al refugi d’Envers 2h. No cal portar aigua, ja que al refu n’hi ha.





És un lloc molt còmode per escalar, ja que hi ha moltes vies i algunes d’elles estan a 5mi del refu. Llavors n’hi ha que per accedir a la base de la paret cal portar grampons i piolet com en la via Guy Anne 6a+, V obli, 400m a la 1ª Punta de Nantillons. Tot i que nosalres vem trobar traça sobre neu tova i vem poder passar sense. L’aproximació són 20mi i la via és rapelable. Via molt recomanable amb un 2n llarg vertical de fisura i un impresionant 3r llarg amb una fisura fina de dits en diagonal a esquerres. Tot i que si la fas de V obligat, crec que hauràs d’escalar A2, ja que les fisures són pràcticament netes!!







I si la meteo acompanya, és molt recomanable fer activitats rondant els 4000m.


-ZONA DE TORINO:

Un cop arribem al final del telefèric podem instal.lar-nos al refugi de Torino o bé caminar entre 20mi i 1h per montar la tenda. Hi ha diferents llocs on acampar, en funció de l’activitat que es vulgui fer s’ha de triar el millor lloc. Nosaltres ens vem quedar a 20mi del refu, abans d’arribar a les grans esquerdes de la glacera.


-GRAND CAPUCIN:

Via Bonatti 7a+, 6a+ obli, 350m: Boníssima!!! Via llarga i difícil. Et fa escalar tots els llargs! Per accedir a la via s’ha de remuntar 100m pel corredor que hi ha a l’esquerra de la paret, compte amb la caiguda de pedres!!! Després canviar les botes pels gats i flanquejar per unes vires relativament fàcils fins a la banda dreta de la paret. Des de la base es veu molt bé l’inici de la via, però un cop a les vires costa orientar-se!! La baixada també és llarga, pots baixar pels ràpels de la via gullibert, que no vem veure!! O una linia de ràpels d’una via més nova que va pel centre de la paret agafant tots els desploms!! Ho vem fer de nit i vem trigar 6h a arribar a la base de la paret. 1h d’aproximació des de la tenda.





-AGUILLE ADOLFO REY:

Via Saluard V+, 200m Via fàcil per disfrutar l’escalada en bones fisures i gaudir d’un entorn fantàstic. Nosaltre ens vem quedar al cim secundari, ja que d’és d’aquí és rapelable. Si vas al cim principal has de rapelar la vanda contraria i baixar per un corredor, això comporta escalar amb els grampons, botes i piolet a l’esquena.





-TOUR RONDE:



Via Esperó Bernezat, 6b . A la cara est. Els dos primers llars són en roca de mala qualitat, però ho compensa el 3r llarg de fisura i diedre de V+ i el 4rt de fisura de 6b. d’Aquí es pot rapelar. Si segueixes, venen 2 llargs de bona roca de IV-V i després un tram de roca dolenta que et porten a l’aresta de la ruta normal on calen grampons i piolet. 40mi d’aproximació.




-Goulotte Grampon Fute 350m: Fina goulotte que va paral.lela a la dreta de la via normal de la cara nord. Si no està en bones condicions de gel, com va ser el cas, hi ha algun pas expo, ja que no es pot protegir. A l’linici de la via s’ha de creuar la rimaia, on buscarem el lloc més fàcil per fer-ho. Després ve un tram de gel negre que ens durà a l’inici dels 2 llargs més estrets de la goulotte. Després es va fent més ampla fins arribar a la part dreta a dalt de tot de la cara nord. Passarem una aresta fina de neu i després de flanquejar la torre final per l’esquerra, arribarem al cim per la ruta normal. Hi ha possibilitat de muntar reunió a molts llocs i protegit de les caigudes de pedres, ja que totes les rutes de la cara nord, especialment la normal, estan exposades a caigudes de pedres. És aconsellable començar molt d’hora, ja que a les 7 del matí ja toca el Sol al cim. Nosaltres vem començar a escalar a les 4:15. Aproximació 40 mi.








-AIGUILLE DU MIDI:


Per dormir tenim l’opció del refugi Cosmics o amb tenda al plató de la glacera. Sempre hi ha un munt de tendes acampades, tot i que legalment, està prohibit acampar en tot el massís!!

Des d’aquí és on surt la coneguda ruta dels quatremils per pujar el Montblanc. Però es poden fer infinitat d’activitats més curtes.




A 30mi de les tendes hi ha el triangle de Tacul on hi ha un munt de vies alpines. La més coneguda és la goulotte Chèré WI 4, 300m, segons diuen és la goulotte més repetida del Món. Compte amb la caiguda de seracs a peu de via, que ja han provocat més d’un accident!! Comencem per una pendent suau de gel per arribar a la part més vertical. Aquí comencen 4 llargs boníssims de gel, equipat amb reunions rapelables. La majoria de la gent fa aquests llargs i baixa, sinó continues per un terreny més alpí amb més neu que gel i pots arribar al cim del Montblanc du Tacul i baixar per la ruta normal.


Normalment està en condicions tot l’any.



Si vols escalar bona roca i bones fisures, hi ha l’Aguille du Midi, a 20mi de les tendes, on trobem la clàssica i coneguda Rébuffat 6a, 200m. És la gran classica d’aquesta agulla, amb un espectacular 2n llarg de de 6a+ de fisura de dits. Hi ha l’opció de rapelar la via o sortir per dalt i arribar al telefèric.