Emblemàtica cresta del Pirineu que arriba al cim de l’Aneto. Fa una bona colla d’anys, quan erem força “pardillos”, la vem intentar i vem deixar-la al Margalida. Des de llavors que tenia ganes de repetir-la i acabar-la. Aquest mes d’agost vaig poder tornar-hi i fer-la de manera molt diferent.
La tàctica més habitual és fent un vivac, normalment, a l’inici, al mateix coll de Salenques, però hi ha vivacs a tota l’aresta, fins hi tot al mateix cim de l’Aneto.
Però vem fer-ho força diferent i la vem escalar en el dia. La ventatge més gran és que vas molt lleuger i pots anar ràpid. El tram més vertical i aeri, és abans del Margalida, però on és més difícil hi ha varis pitons.
Nosaltres vem utilitzar aquesta ressenya i la veritat, és que està molt bé.
Ens vem encordar només als trams més verticals, i algun tros en ensamble, però la gran majoria ho vem fer sense corda.
I ens va anar molt bé portar els peus de gat, ja que en trossos més escalables pots anar molt ràpid.
Abans del coll de Salenques, després d’un llac, hi ha algun torrent on es pot agafar aigua. Per dormir, va molt bé al mateix pàrquing on hi ha la barrera, d’on agafarem l’autobús.
MATERIAL:
Corda simple de 9,1mm de 30m. Un petit joc de tascons, alien groc i vermell, els 2 omega pacífic grans i 6 cintes allargables. Peus de gat, bambes baixes lleugeres amb sola per arestes, grampons d’alumini i piolet d’alumini per la glacera.
Amb això en vem tenir de sobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada