dijous, 27 de setembre de 2012

ANSABERE

Són dues agulles, la gran i la petita, al Pirineu francès en una zona molt solitaria i tranquil.la. El camí d’aproximació ens porta cap a la cara sud de la petita, que és la més espectacular, amb el seu marcat esperó. A mesura que ens hi anem acostant, ens adonem de la seva verticalitat i espectacularitat.


Hi ha una pàgina que està molt bé, www.ansabere.fr on hi ha bones ressenyes, fotos i informació de la zona.


Per arribar-hi amb cotxe hem de passar pel túnel de Somport a Can Franc. Al cap de pocs minuts ens desviem a l’esquerra en direcció a Lescun . Un cop aquí, travessem el poble i continuem seguint, primer les indicacions d’Anapia-Lhurs Lac fins que trobem un cartell que indica ANSABE. Arribem a un primer pàrquing, Masousa, el passem i agafem una pista de terra en pujada a la dreta. Al cap de 2,6 km arribem al final de la pista on podem aparcar el cotxe. D’aquí tenim 1h fins les cabanyes d’Ansabere, on és l’últim punt on trobarem aigua. Compte amb els gossos, que mosseguen!!! Ja hi ha cartells on t’avisen.



A la gran vem fer la CLÀSSICA DE LA CARA EST, que és la via més clàssica d’aquesta agulla. Un cop arribem a sota de la petita, 2h des del cotxe, agafem un coll a la dreta, on anirem flanquejant per sota la paret per una tartera de mal caminar. Quan arribem a sota la paret de l’agulla gran, pugem cap a la paret fins la part més alta d’una tartera que es va estrenyent, 1h. Aquí agafem una xemeneia-canal de 100m de III-IV amb pedres sueltes(una guarrada) , fins arribar a la base de la via, on surt un diedre-fisura de 6b amb varis pitons. La via va seguint una serie de fisures i diedres de V fins arribar a una aresta final de 75m de mala roca, amb un pas inicial de V+. Arribem al cim de l’agulla gran i per baixar fem un ràpel de 55m, per la banda contraria on hem arribat, que ens deixa al un coll. Després hem de fer una escalada de IV de 40m per arribar sota el cim del Petrechema i d’aquí, baixar per la seva ruta normal cap al cotxe.

Des del primer moment que veiem les agulles ja podem veure per on va aquesta via ja que, al 2n llarg, hi va haver un desprendiment d’un sostre de roca i ha quedat una taca blanca molt visible.






A la petita vem escalar el conegut SPIGOLO. És un esperó molt vertical i espectacular. Li donen 6a obligat, però has de fer alguns passos en A1 i tot i així, crec que surt més obligada!!

La via comença amb 2 llargs de IV i Vè amb roca no gaire bona, per arribar a la part vertical on la roca és bona i on haurem d’escalar de valent fins al cim. Comencem per un diedre de 6c de fisura petita on els tascons entren molt bé, ja que on entraria l’alien verd hi van els dits. Després 6b+ amb apretada a l’entrada de la R, a continuació el 7ª+ i 7b molt durs en lliure, però pràcticament equipats. Si el fem en A0 cal escanyar algun cap de buril amb tascons. Després del flanqueig de Vè venen 6b i 6c de placa amb roca boníssima amb algun pas apretat. Finalment IV per arribar al cim.

Per baixar, trobem un primer ràpel o desptrepe de 25m per la banda contraria. I un segon ràpel de 50m. A continuació destrepada fàcil i delicada fins al coll per anar flanquejant fins una canal de III, amb roca suelta, que pujarem. D’aquí pel camí normal fins al cotxe.








Durant tota l'escalada vem tenir la companyia d'uns francesos que havien montat una highline al cap d'amunt de l'agulla petita i els teniem a sobre els nostres caps. Espectacular!!