divendres, 18 de febrer del 2011

INDIAN CREEK


Fissures en estat pur. Parets plenes de fissures perfectes i de totes les mides.
És un tipus d’escalada molt diferent al que estem acostumats i si no se’t dóna bé, et pot arribar a agobiar, però amb paciència i obserbant als locals, els resultats també arriben.

Indian Creek està al sud-est de l’estat de UTAH. Per arribar-hi hi ha diferents opcions. Es pot volar a Salt Lake City i conduir unes 4’5 hores o volar a Las Vegas, un xic més lluny.

Un cop a lloc la logístic és sencilla, però important. A Indian Creek no hi ha aigua, ni menjar, ni botigues. És una zona molt desèrtica.



La ciutat més pròxima és Moab, a 1’5 hores. Al mig de la ciutat, al carrer principal hi ha un supermerkat i al costat hi ha una botiga d’esports on es pot comprar material d’escalada i on tenen unes aixetes on pots omplir ampolles d’aigua gratuïtament. També hi ha una font a la carretera que porta a les Fisher Towers, sortint de Moab pel nord.

Nosaltres ens proveíem de menjar i aigua per passar tres dies escalant i el quart tornàvem a Moab a descansar i comprar. Aquí dormíem a un Hostel, a l’entrada sud de Moab, que es diu Lazy Lizard. És un lloc amb pocs luxes, però econòmic i perfecte per passar-hi una nit.

A Indian Creek es pot dormir als “càmpings” Cottonwood o al Bridger Jack. Els anomenen càmpigs, però no ho són. En realitat són dues zones on es pot acampar sota els arbres o a on et faci més gràcia. Però al cap de setmana, que s’omple de gent, s’acampa a qualsevol lloc. Quan marxàvem a Moab, deixàvem la tenda plantada i mai ens va passar res, la gent és molt respectuosa i no roben res.




En quan a l’escalada, els sectors estan un al costat de l’altre a sobre mateix de la carretera. Jo apunto varies vies que vem provar de cada sector com a referència, però la majoria de vies són boníssimes i a tots els sectors n’hi ha de fàcils per poder escalfar. De totes maneres, depenent de la mida de la fissura i el tamany de la mà de l’escalador, el que per un, és fácil, per un altre pot ser molt difícil.


N’hi ha que són més clàssics, com el Supercrack Buttres amb la clàssica i bonísima Supercrack of the desert, és una de les línies més perfectes d’Indian Creek. També, The incredible hand crack, desplomada i bonísima.





Battle of the Bulge, un altre clàssic amb un diedre brutal amb el mateix nom que el sector, o la dura Ruby’s Café, o The Cave Route, dins una especie de cova.

Cat Wall, amb la via King Cat. Foto de portada de la guia.

Scarface, amb vies com Scarface, foto de portada del llibre Parois de Légende d’Arnaud Petit.




Reservoir Wall, amb vies fàcils com Dr. Carl o la fina Unnamed nº19.

Donnelly Canyon, és un bon lloc per començar. Hi ha vies assequibles com Binou’s Crack o Chocolate Corner, on podràs practicar els empotraments. I la clàssica Generic Crack.






Blue Gramma, amb un diedre boníssim, que es diu com el sector.

Rambo walls, amb vies com, l’assequible i boníssima Blue Sun o l’espectacular Way Rambo.


Després de varis dies, ens vem veure capaços, d’escalar les spectaculars torres que hi ha pels voltants:

Fisher Towers, amb la via Ancient Art. Fàcil i amb un últim llarg curiós i espectacular.





Castleton tower. Vem fer The Kor-Ingalls. Fàcil via de la cara sud. Les bones estan a la nord, però feia massa fred per escalar-les.




North Six Shooter. La clàssica Lighting Bolt Cracks. Via curta, però dura amb un spectacular off-with, xemeneia final.
S’ha de deixar el cotxe força lluny i caminar 2h.




Moses Tower. Vem escalar la bonísima Primrose Diedrals, amb un brutal últim llarg de babaresa.
És una espectacular torre que queda dins el barranc del Green river. Amb un turisme és possible no poder arribar a la base de la torre perquè la carretera és molt dolenta i travessa varis torrents que la poden tallar.