diumenge, 31 de juliol del 2011

YOSEMITE









D’aquest lloc no calen gaires presentacions. Aquestes parets han escrit la historia de l’escalada. És, simplement, impressionant. Quan estàs al peu del Capitan per començar The Nose o estàs acampat al camp 4, només de pensar en els mites de l’escalada que han estat allà, t’impregnes d’unes emocions brutals.



Com arribar-hi:

Volar a St. Francisco, llogar un cotxe i amb menys de 5 hores arribes a lloc.( 350 km)
Hi ha l’opció d’agafar el bus de la companyia Greyhound, que et porta fins a Merced, on fas canvi de bus i aquest et deixa davant del camp 4.
També pots anar amb tren fins a Merced i després amb bus. Jo ho vaig fer a la tornada i em va anar bé. I del tren a l’aeroport amb metro.
Però depenent de l’hora que arribis a St. Francisco no hi ha ni tren ni bus.
Jo vaig agafar un mini bus, de l’aeroport fins la terminal de bus. Allà vaig comprar el bitllet pel primer bus del matí ( 10h ). Amb aquest bitllet et deixen entrar a la terminal de sortida i pots dormir sobre un banc. No és molt còmode, però és tranquil i segur. Vaig arribar l’endemà, al camp 4 de nit. O sigui, que t’has de carregar de paciència, i a més si vas sol!

Menjar:

A la vall de Yosemite hi ha varis bars i supermercats. Són cars, però hi ha de tot i més. Si vas amb cotxe pots sortir del park i anar fins a Mariposa ( 25Km ), on els preus són força més barats.

Dormir:

El mític camp 4 és un lloc on només es respira fanatisme. Hi ha molt bon ambient amb grups d’escaladors vinguts de tot el Món. A cada racó veus gent preparant el material per escalar algun big wall o gent descansant de varis dies d’escalar i gent passant l’estona sobre l’slickline. També hi ha un munt de fanàtics del bloc. Tot el voltant del camp 4 està ple de blocs, i a dins, amb el mític Midnight Lighting V8.



Tot i que és un lloc molt bàsic és molt acollidor. Hi ha wc, però no hi ha dutxes. Per poder-te rentar has de fer la pirula als càmpigs del costat o pagar 5$. Sempre hi ha els rangers controlant, perquè és un lloc petit i no hi quep tothom. Com a màxim hi pots estar un mes. I cada setmana has de renovar el pase, sinó et fan fora. Com sempre, feta la llei feta la trampa i la gent s’hi pot estar 2 o 3 mesos. Si vas 2, només s’apunta 1 i quan acaben les 4 setmanes, s’apunta l’altre. Normalment no controlen si en una tenda hi ha una o dues persones. Això si, has de passar desapercebut, ja que a la mínima que la lies, tens els rangers allà i llavors si que et poden descobrir la trampa!!!

Gairebé cada dia pengen "full", però segur que queda alguna parcel.la. I si està ple de veritat, tens d'altres càmpings on podràs allotjar-te fins que tinguis lloc al Camp 4.

D’és d’aquí pots anar gairebé a tots els sectors sense cotxe, ja que hi ha uns busos gratuits que, durant tot el dia, fan la volta a la vall.

Escalada:

El Capitan acapara tota l’atenció, però hi ha un munt de parets amb vies de 200 o 500 m que són boníssimes.
A la vora del camp 4 hi ha diferents opcions per poder-te familiaritzar amb les fisures de granit.
A Church Bowl hi ha vies fàcils de pocs llargs i d’1 llarg.
Un xic més lluny, hi ha Cookie Cliff amb un munt de vies d’1 llarg fàcils i difícils.

A Royal Arches hi ha vies de fins a 500m y algunes clàssiques com Serenity Crack o Sons of Yesterday. No pots marxar d’allà sense haver-les escalat.



Davant del Capitan hi ha la zona de Cathedral Rock amb vies molt bones com Northeast Butres o East Butres, entre d’altres. Un cops ets al cim, les vistes del Cap són impressionants.

Washington Column: Hi ha la mítica Astroman o The Prow que és gairebé tota amb artifo, A3.

Llavors hi ha la impressionant cara nord-oest del Half Dome amb la clàssica Regular Northwest face. L’aproximació és llarga i durilla. Pots fer-la de dret per sota la cara nord-oest. És molt dret però més ràpid. 3-4 hores. Sinó, pots anar pel camí de la cara sud-est. És més planer però 5h mínim.
Per escalar la via, normalment, la gent fa l’aproximació, fixa 3 llargs i l’endemà, de nit, comença a esclar. Si ets prou ràpid pots sortir en el dia, sinó pots fer vivac al llarg 17 on hi ha una còmoda repisa per 6 persones i no tant còmode per 8 o algun més. La baixada és pel camí normal de pujada al Half per la cara est. Hi ha uns cables i una especie de graons de fusta No té desperdici veure la cua de gent que hi puja. Hi ha una font a peu de via que a vegades raja. És important saber-ho per no arrossegar l’aigua, que pesa moltíssim!!
Per pujar al Half, també hi ha una via fàcil a la cara sud-oest, Snake Dike 5b. Amb 4h d’aproximació.



El Capitan. Una de les més assequibles és la Triple Directa que juntament amb The Nose és de les més repetides. També hi ha la Lurking Fear, a l’esquerra del Cap, que és força assequible. Ja, una mica més difícil, tenim la clàssica Salathé molt repetida, però més difícil. Amb artificial hi ha la clàssica Zodiac o la dura Sea Of Dreams. I si el que vols és escalar el capitan per una via curta, fàcil i en poques hores, hi ha la East Butres, a la dreta del tot. En fi, que n’hi ha per tots els gustos.
The Nose té cordes fixes fins el llarg 8 i Sálate fins el 10. Una tàctica per escalar aquestes vies és escalar aquests primers llargs, baixar a dormir al camp 4 i el dia següent pujar per aquestes cordes i continuar la via. Les dues tenen repises per dormir. Però algunes són força petites. A The Nose hi ha el camp 4, al llarg 20 amb vivac, no gaire còmode per 2; compte perquè per aquí s’ajunta la triple directa i si la repisa ja està ocupada hauràs d’escalar fins al camp 5, al llarg 24. Més amunt hi ha el camp 6, al llarg 26, que és un vivac molt còmode.



Si no coneixes la baixada i arribes tard al cim, és aconsellable fer vivac i baixar l’endemà. Hi ha uns ràpels, que si no coneixes, et pot costar trobar. Pots trigar més de 2h i mitja en baixar.
A la sortida de la Zodiac és on, normalment hi ha aigua amagada.