CARA EST MONT BLANC DE TACUL

En aquesta paret hi ha un munt de goulottes que, quan estan en condicions, és una opció molt bona i còmode per disfrutar de l’alpinisme de qualitat. La part dolenta és que quan estan bé es pot massificar una miqueta.

Per la logística hi ha diferents opcions:

1-Pernoctar al refugi Cosmiques.

2-Amb tenda, en zones molt pròximes a la paret.

3-Pujar amb els primers telefèrics i anar cap a la via escollida.

Les tres opcions són bones. La pega de la 3ª és que segur que tindràs cordades al davant…

I per baixar, la millor opció, és amb esquís per la Mer de Glace fins a Chamonix o Montenvers si no hi ha prou neu.

 

 

 

Nosaltres vem escollir anar amb tenda. La vem parar just a sota de la punta Lachenal, ja que és un lloc segur i queda arrecerat del vent. La part bona és que estàs molt aprop de les vies, la dolenta, és que a la baixada portes molt pes i no pots disfrutar tant. Vem posar el despertador a les 4 de la matinada els dos dies i al Supercouloir  ja no vem ser els primers a entrar a la via. La gent que venia de Cosmiques anava una hora abans que nosaltres!! 

 

Les vies escollides van ser:

Supercouloir, 800m, M6, V+, 5c.

Una de les vies més clàssiques del massís! Si fas fins al final del couloir són 500m i rapel.les la via; sinó hi ha l’opció d’anar fins el cim del Tacul a través de campes de neu i algun corredeor, calcular 3 o 4 hores més d’escalada i baixes caminant per la normal. La nostra intenció era rapel.lar, tot i axí no vem poder acabar el couloir, ja que feia vent i com més amunt estàvem, més fort era i a -10ºC vem acabar glaçats!! Per sort als dos primers llargs estàvem al Sol. La gracia d’aquesta via és que hi hagi l’entrada formada, que no sempre és així; sinó hi ha l’opció d’entrar per la dreta, pel pilar Gervasutti en dos llargs de roca de 5c. Nosaltres vem trobar l’entrada formada, que es tracta d’un fil de gel de dos llargs d’M6, que en el nostre cas, es podia protegir amb cargols, els friends queden molt bé i hi ha algun que altre pitó. És on es concentra la dificultat de la via. Això si, quan està en condicions hi va molta gent. Aquell dia vem ser 4 cordades i al dia següent n’hi havia 4 més. 1h d’aprox des de la tenda. Via molt recomenable!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gabarrou-Albinoni, 500m, III, IV+.

Una altra gran clàssica, més fàcil, però molt xula. Aquí si que vem ser els primers a entrar a la via i al darrera van venir dues cordades més. Primer s’ha de fer 300m de campa de neu amb algun ressalt fàcil de gel; les reunions estan a la dreta. Després venen 4 llargs de gel. La via es rapel.la tota. Aquest dia estàvem a -20ºC, però com que no va fer vent, vem estar molt bé. A la campa d’entrada hi entra el Sol. 1/2  hora d’aprox des de la tenda. Molt recomenable.

 

 

 

 

 

En les dues vies es pot anar amb esquís fins al con d’entrada. Com que vem trobar neu dura, vem anar caminant des de la tenda.

 

 

CIENFUENS

Cienfuens és una paret solitaria i tranquil.la de la Sierra de Guara. Alguns li diuen el petit Montrebei...la roca i el tipus d'escalada és molt igual, però en petit; les vies tenen uns 200m.

És un racó poc frequentat on hi predominen les vies d'escalada neta. Recentment s'hi van obrir vies totalment equipades amb parabolts i poc després les van desequipar. Des de que es van començar a obrir les primeres vies, sempre s'ha seguit la linia de l'escalada d'aventura i es vol intentar que es segueixi amb aquesta ètica. També és un lloc que millor no es massifiqui ja que perdria part del seu encant. Recordar que des de l'1 de desembre al 30 de juny no es pot escalar per nidificació. Per tant l'època d'escalada és curta ja que la paret està orientada a sud i a l'estiu és imposible escalar-hi

.

Per accedir-hi hi ha dues maneres:

1- Si tens 4x4 o un cotxe que no t'estimis gaire, des de Huesca, agafar la pista que va al refugi de Peña Guara passant pel Salto del Roldan i que va al pantà de Belsué. Un cop al refu, baixarem unes escales fins a la presa d'on surt un camí/pista que va planejant i passant túnels; després de varis túnels, passat el més llarg, hem d'agafar una vira que puja en diagonal per sota d'una paret desplomada que es va convertint en la paret de Cienfuens. El camí ressegueix tota la base de la paret.

2- Des de Huesca agafem direcció Sabiñanigo pel Monrepos; agafem direcció Arguis i seguim cap a Belsué. Uns quilometres després del poble arribarem al pantà de Belsué. Si no està ple del tot, podem aparcar en un prat que trobarem a la dreta, 200m després de passar un P i uns contenidors. Creuem la riera i seguim el camí cap a la dreta que planeja fins a la presa i despés ja seguim el camí dels túnels.
Si el pantà està ple, haurem de conduir 1km més, on poc després de passar un pas canadenc podrem aparcar al costat de la carretera. Veurem un cartell indicateiu dels "Acantilados de Cienfuens"; seguim el camí que creua la riera per un pont i ja només cal caminar de pla fins la presa.

Nosaltres vem seguir els consells dels locals i vem començar per la via més asequible de la paret, la Directa Osborne, 200m, 6a+. On s'ha de destacar el 1r i sobretot el 2n llarg; una fissura de roca boníssima pràcticament desequipada. Cal portar joc de Friends fins el 2, opcional repetir algún número mitjà, joc d'aliens i tascons. Hi ha uns grans boixos a peu de paret. Visible la primera R que queda molt baixa sobre una repisa. Visible la fissura del 2n llarg. Molt recomenable.

El segon dia vem escalar la via Kundalini, 200m 6a. Destacar el primer llarg de diedre fissura totalment desequipat. Els primers metres la roca no és molt bona. El segon llarg també és molt bo, un flanqueig amb bon ambient!! Cal portar Friends fins el 3'5 repetint del 0'5 al 2, joc aliens i tascons. Trobarem la via on la paret canvia una mica d'orientació. Diedre vermell molt característic. Molt recomenable.

Les dues vies ens van agradar molt i no s'ha de menyprear al veure la graduació, en les dues s'ha d'escalar!!...per mi són més durs els dos primers llars de la kundalini que els de l'Osborne.

Per baixar només cal caminar una mica en tendencia a la dreta fins arribar al refu. Hi ha trams amb camí i trams que l'has de buscar entre els boixos i garrics.

VALL DE CRÉVOUX

Diuen que és una de les valls més pintoresques de la zona…i els hi dono la raó!

Després de les Orres, vem aprofitar per fer una visita en aquest indret per escalar la Cascade du Razis, ja que és la vall paral.lela.

 

Per accedir-hi ens hem de dirigir fins a Embrun on trobarem una cruïlla a la dreta que ens indica la població de Crévoux. Hem de seguir la carretera fins un km abans del poble on ens hem de dirigir a l’esquerra en direcció al poble de la Chalp, cap a la pista d’esquí de fons on aparcarem el coche. La cascada ens queda a 1h 15mi o més, en funció de la traça que hi hagi. Primer hem d’anar fins al final de la pista de fons, intentant trepitjar-la el mínim possible; anirem seguint els cartells que indiquen la cascada pel camí d’estiu. Des del final de la pista ja podrem veure la cascada al fons de la vall i ja només ens quedarà remuntar l’última pujada fins a peu de cascada, que en funció de la traça que hi hagi serà més ràpid o menys.

 

 

És una cascada de 150m d’ample per 80m d’alçada i va de grau 3+ a la dreta a 5+ a l’esquerra. Per baixar hi ha algunes reunions montades, o s’ha de montar avalakofs i si es pot sortir per dalt, només cal caminar cap a la dreta i fer un ràpel des d’un arbre.

 

 

Aquesta cascada no sembla que hi baixin allaus, ja que no hi ha signes a la seva base. No com les cascades que es troben en l’aproximació a les parets de l’esquerra, que si que n’hi baixen.

A Chalp també hi ha alguna cascada de grau 3 ben visible des del mateix poble.

 

LES ORRES

Racó tranquil dels Ecrins per l’escalada en gel i l’esquí de muntanya. Té dues coses molt bones; una, que l’aproximació és molt còmode, d’uns 30 mi i l’altra i molt interessant, és que per les cascades no hi baixen allaus. Per la part de dalt hi ha bosc i per baix no hi ha indicis de que hi hagi baixat cap allau ni cap purga, a més a més hi ha una pista de fons just a sota de les cascades…

Per arribar-hi, hem d’anar fins a la població de l’Embrun, allà hi trobarem la cruïlla cap a les Orres, que es troba 14 kms amunt cap a l’est. Hem d’arribar fins a l’estació d’esquí i dirigir-nos cap a Bois Méans fins a trobar un revolt molt tancat a l’esquerra on hi ha un cartell d’una via ferrata; aquí hi podrem aparcar i dormir. Des d’aquí ja podem veure les cascades a davant nostre, a l’altra costat de la vall, a la cara est. En algunes cascades, al matí hi toca una estona el Sol.

 

Per accedir a les cascades, seguim el camí horitzontal marcat com a itinerari de raquetes i quant estiguem al davant mateix de la cascada escollida baixar fins al fons de la vall i remontar per l'altra vessant fins a peu de via. Amb una mica de sort hi haurà la traça oberta!

 

A la zona del centre de l’estació hi trobarem supermercats, bars, botigues i l’oficina de turisme. I per aconseguir aigua es pot anar al primer P de l’estació on hi ha una màquina que proporciona aigua i elecrricitat durant 10 mi. Funciona amb una moneda anomenada “jetó” que es compra per 3€ a l’oficina de turisme.

A part de l’escalada en gel, també hi ha un munt d’itineraris d’esquí de muntanya. Per saber condicions es pot anar a la caserna del grup de rescat de muntanya que es troba a la zona central de l’estació.

 

 

 

 

Vem escalar:

Dancing Fall, 100m – II/5+.

Via molt bona, on el llarg més difícil és l’últim. Es pot fer en 3 llargs o en 2, empalmant els dos primers. Es baixa en 2 ràpels. Reunions equipades.

 

 

 

Clara, 180m – II/4+

Via de 4 llargs on, a vegades, el 1r no es forma del tot i té passos de mixte fins M3, hi ha pitons. En aquesta ocasió la vem trobar ben formada. Es baixa en 3 ràpels. Reunions equipades. 

 

 

 

Nadia, 180m – II/4

És la clàssica del sector. També de 4 llargs. En aquesta ocasió el 2n llarg tenia un pas de mixte d’M3. Es baixa en 3 ràpels. Reunions equipades.